I, a més a més, el canvi climàtic...

El canvi climàtic també influeix. A la Mediterrània arriben ara aigües més calentes des de la Mar Roja que porten tota una sèrie d’espècies exòtiques. També pateix un escalfament general de les aigües. Hi ha molta incertesa sobre que passarà amb les espècies endèmiques.

Tots aquests aspectes s’han de tenir en compte a l’hora de gestionar la costa. Per això és necessari un enfocament integrat que inclogui el planejament marí dels usos per evitar que afectin negativament als ecosistemes i que tingui en compte les societats que viuen entorn al mar i n’aprofiten els recursos, sense oblidar que nosaltres també formem part d’aquests ecosistemes.

No sembla una tasca fàcil...

Els ecosistemes no tenen frontera i, per tant, els hem de mirar en el seu conjunt i explotar-los amb cura, ja que la salut del mar i de la costa són fonamentals per a la salut de la població humana.

Tenim evidències d’impactes greus que posen en perill la qualitat dels ecosistemes i cal establir prioritats. Ens cal ser creatius per trobar fórmules en què els sistemes ecològics, socials i econòmics treballin de forma conjunta. I hem de decidir fins on el creixement és acceptable. És acceptable el creixement il·limitat per al benefici d’algunes empreses privades l’activitat de les quals no repercuteix en la població local? Jo crec que no. Hem de gestionar la costa i el mar com un bé comú, i per tant èticament.

Com es pot traslladar aquest marc conceptual a la gestió pràctica?

El marc conceptual ens ajuda a entendre els problemes i, per aplicar-lo, existeix un marc legal plasmat en les directives europees que exigeixen aigües netes i ecosistemes amb bona salut. A més a més, a nivell de la Mediterrània tenim una política única i innovadora: el Protocol de Gestió Integrada de Zones Costaneres, que inclou per primer cop una relació clara entre la gestió integrada de zones costaneres i la gestió marina. També té en compte la multiplicitat dels impactes humans i el canvi climàtic sobre els ecosistemes. Està vigent des de 2011, ja que ha estat signat per la majoria dels països del Mediterrani i també per la Comissió Europea.

Quines directrius estableix aquest protocol?

A nivell pràctic, aquest protocol obliga a deixar lliure d’urbanització una franja de 100 metres des de la línia de costa cap a l’interior. La majoria de països estan preparant la seva implementació a nivell nacional. Evidentment, els països que tenen moltes illes es troben amb problemes d’aplicació, però també hi ha problemes amb les pròpies polítiques estatals.

La Llei de Costes espanyola modificada recentment i aquest Protocol són compatibles?

España també ha signat el Protocol. No sé com amb aquesta nova Llei, España podrà respectar-lo. És una norma orientada a la privatització de la costa i que ens pot dur un nou boom de construcció a primera línia. Construccions que es vendran a gent de fora i que no beneficiaran la població local.

Necessitem controlar les decisions. Tenim polítics que es preocupen més del poder que de gestionar els processos territorials, socials i ambientals, que haurien de ser la responsabilitat d’aquest poder. Per tant, ens cal desenvolupar nous models de governança on la gent pugui controlar, i inclús prendre part en les decisions, i en aquesta línia estem treballant des del grup INTERFASE, per una recerca útil a la societat.

seguir >>>