Quines són les principals amenaces per al nostre litoral?

És important entendre que per gestionar el litoral no només hem de tenir en compte la costa, sinó també el mar. Precisament fa poc ha sortit l’esborrany d’una nova directiva europea que integra la gestió de la costa i la gestió del mar. Costa i mar estan estretament relacionats: molts impactes que tenen origen a la costa (agricultura, ciutats, infraestructures, indústries...) afecten al mar i al mar també es duen a terme, cada cop més, activitats que repercuteixen a la costa. Aquests impactes afecten els ecosistemes costaners i marins.

Quines són aquestes activitats i com afecten el sistema litoral?

Per una banda, l’activitat turística, que continua creixent en el Mediterrani i en concret en els darrers anys s’han multiplicat els creuers. Per altra banda, l’esgotament de les reserves convencionals de combustibles fòssils fa que hi hagi noves campanyes de prospecció al mar per trobar petroli i gas (inclòs el gas de “schiste”, un gas que és extremadament contaminant i que pot generar petits terratrèmols que impacten en els fons marí). Així mateix, l’explotació de recursos fòssils a la Mar Càspia està provocant que a la Mar Negra i a la Mediterrània creixi el transport, s’ampliïn ports i es creïn noves refineries fent augmentar, per tant, el risc d’accidents.

I les instal·lacions d’energia renovable al mar?

És més amable veure un molí de vent que una plataforma petrolífera, però cal dir que el molí és la punta de l’iceberg. Sota qualsevol instal·lació d’energia, fins i tot renovable, hi ha un sistema d’infraestructura per connectar l’espai marí amb l’espai terrestre –l’indret de producció amb l’indret de consum–. Aquestes instal·lacions tenen un impacte important i cal tenir-lo en compte. Un altre problema que tenim al mar és el boom de la mineria submarina.

Fins a quin punt el turisme és una amenaça per a la conservació del litoral Mediterrani?

El turisme ha estat –i continua essent– un motor de creixement urbà i proliferació d’hotels i urbanitzacions. El model de turisme que hem tingut a España, s’ha estès a Marroc, Tunísia, Turquia, la mar Negra... Tots aquests creixements humans estan prenent molta importància I no podem oblidar que aquesta ocupació de la costa és una font de risc davant de la pujada del nivell del mar, de temporals, d’inundacions... Un altre problema que em preocupa és la guerra. De fet, junt al creixement urbà, un dels principals problemes de la costa del Líban són els residus d’armament (bombes, mines...).

La llista d’amenaces és llarga...

El Mediterrani és un mar petit on la franja de costa entre el mar i la muntanya és molt estreta i hi tenim tots aquest problemes. També hi ha la sobrepesca que provoca una pèrdua greu d’ecosistemes marins. Els arts de la pesca encara són poc selectius. I la demanda del mercat sobre certes espècies (tonyina roja, per exemple) s’hauria de controlar fortament si no volem que desapareguin.

Per abordar tota aquesta complexitat, des d’Europa es proposa la gestió integrada del litoral. Què és?

És un concepte molt i molt important, i cada cop ho serà més. La gestió integrada parteix de la base que, per gestionar el litoral, no es pot atacar només a un problema o a un sector en concret, sinó que s’han de tenir en compte tots els impactes que pot provocar una determinada acció en les altres activitats econòmiques, en la població, i en els ecosistemes marins i costaners. Aquesta visió acumulativa i integradora dels impactes també implica una cooperació entre els estats, les regions i els municipis costaners.

Un bon exemple el trobem en el problema de les aglomeracions estacionals de meduses en algunes platges. Afecta sobretot al turisme i per abordar-lo cal una gestió integrada a nivell de tota la Mediterrània, per garantir una població suficient de tortuga i peix lluna que controli la població de meduses. Per aconseguir-ho cal involucrar el sector pesquer i fomentar eines de pesca que n’evitin les captures.

seguir >>>