Quins projectes teniu en marxa per fomentar aquesta governança en la gestió del litoral?

Estem treballant, a través del projecte Pegaso, en la creació d’una plataforma de governança regional per facilitar l’aplicació de la gestió integrada del litoral a nivell mediterrani. És important organitzar la gent en una democràcia ciutadana per combatre problemes concrets i comuns. El mar i el litoral són béns comuns, i per tant, la seva gestió és un tasca comuna. L’objectiu és crear una xarxa per decidir quins aspectes són prioritaris, per autogestionar-nos. Necessitem construir aliances per a la recuperació i la salut dels nostres ecosistemes amb totes les institucions, sectors econòmics i associacions que treballen a la Mediterrània.

Aquest és un sistema de treball que la ciència convencional té dificultat en encabir, però nosaltres estem intentant fer una ciència aplicada al servei de les persones i dels ecosistemes, amb sistemes de coneixement compartits, desenvolupant mètodes útils i comprensius per a la presa de decisió, i nous models de governança pels quals els ciutadans puguin tenir un control organitzat que permeti gestionar millor els recursos naturals.

Quin ha de ser el paper de les administracions locals en la gestió del litoral, tenen prou importància?

S’ha d’establir un lligam entre les diferents escales. Qui gestiona dia a dia la costa és el pescador, el gestor d’un parc natural, l’agricultor…, però a ells no els arriben necessàriament les directrius que surten dels despatxos de la capital. Han de participar-hi els ajuntaments, i tots els actors del territori: sectors econòmics, onegés, associacions locals i la població. A nivell local és on la gent està prenent consciencia del que passa, i sap el que voldria que passés. Cal que hi hagi una apropiació social d’aquesta responsabilitat de gestió dels recursos i els ecosistemes.

Em pots donar algun exemple d’aquest tipus de gestió?

L’IUCN i MEDPAN han posat en marxa sistemes de gestió d’àrees marines protegides amb les comunitats de pescadors. Al principi, els pescadors tenien problemes per entendre el motiu de la protecció, pensaven que els reduiria la pesca, però ara, en ser ells mateixos els responsables de la gestió del recurs, poden controlar la reproducció dels peixos, tenir cura dels llocs on els alevins creixen. Tornen a tenir el control sobre tot el cicle del peix, i poden prendre decisions sobre quan pescar i quina quantitat pescar sense posar en perill el seu propi recurs. És essencial educar, d’una banda, en el fet que per garantir el recurs pesquer cal un hàbitat de qualitat, i d’altra banda, en la importància de conservar, regenerar i gestionar aquest espai.

A nivell del litoral català, quines diries que són les singularitats i cap on s’haurien de focalitzar els esforços de gestió?

A Catalunya hi ha molta feina per fer al Delta de l’Ebre perquè s’erosiona i perquè hi ha un monocultiu d’arròs que caldria transformar i diversificar. I quan sento la noticia recent de que es torna a plantejar un transvasament de l’Ebre... Ens quedarem sense delta...

Un altre punt important és evitar més creixement urbà. Per això cal fer una bona gestió de l’actual capital immobiliari: hi ha moltes cases buides que haurien de tornar a la gent de forma ètica.

També s’haurien de cuidar els pocs espais semi-naturals que queden –platges, dunes, llacunes, praderes marines...– i treballar per entendre millor els seu rol en la protecció contra les ones i les inundacions, ja que actuen de tampó entre la línia de costa i les zones habitades. Aquests indrets ens ofereixen corredors verds, espais per al lleure que alhora tenen una funció ecològica com a hàbitat i proveeixen serveis ecològics (absorció de CO2, millora de la qualitat de l’aire, filtre de l’aigua de recàrrega dels aqüífers, etc.). Són aquests espais costaners de qualitat que també atreuen un turisme de natura durant tot l’any.

Sembla que els habitants i usuaris del litoral no sempre són conscients de la importància dels serveis ambientals que ens ofereix. Com es pot canviar això?

És un problema molt complex, però es pot començar per petites accions. Per exemple, una de les accions que volem dur a terme és la creació d’una web molt interactiva. Volem que els ciutadans siguin “observadors de la costa”. També trobem bons exemples a França, Tunísia i Algèria on hi ha els conservatoris del litoral.

Com funcionen aquests conservatoris del litoral?

A França funcionen des del anys 70. Cada any l’Estat posa pressupost per expropiar i recuperar trams de costa sota pressió o emblemàtics. Llavors, poc a poc, es va creant un capital natural al llarg del litoral que es posa en mans dels municipis o de les associacions locals. Justament això permet que la ciutadania gestioni per sí mateixa aquest territori. Per exemple, hi ha terrenys a França que estan sota la jurisdicció de caçadors. Aquests s’organitzen i gestionen la caça de manera que asseguren una població suficient. Netegen els rius, fan seguiment de les poblacions... Fins i tot han aconseguit el retorn d’algunes espècies.

Es podria plantejar aquest model a Espanya?

A Espanya s’havia intentat posar en marxa un sistema semblant, però, i això es una opinió molt personal, va tenir molta oposició dels propietaris. Per aquests propietaris també va ser difícil acceptar que la Llei de Costa del 1988 convertís en bé públic una petita franja de costa. Això ha propiciat l’actual modificació de la normativa i que es torni cap enrere, cap a la privatització. Amb una Llei d’aquest tipus i donada l’absència de fórmules que permetin protegir el litoral fent recular la urbanització mitjançant sistemes compensatoris, la costa va malament. I anirà a pitjor.