La Societat Catalana d’Economia (SCE), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ens proposa la revisió de les aportacions a la disciplina efectuades pels economistes catalans de més relleu i de tota època. Hi esmerçaran una de les conferències entre les que convoquen cada curs acadèmic. La nòmina de candidats per a revisar és prou llarga (Estapé, Jaumeandreu, Sardà, Capmany, Figuerola...) com per confiar en una durada ben dilatada d’aquest projecte plurianual. La iniciativa va ser anunciada pel president de la SCE, Sr. Eduard Arruga, durant la presentació de la primera sessió de la sèrie. Va ser el dimarts dia 5 de març en un acte el qual va reunir una nombrosa audiència sota la presidència del Sr. Salvador Giner, màxim mandatari de l’IEC.

L’economista escollit per a protagonitzar la primera sessió va ser Ernest Lluch i Martín (1937-2000). En paraules del president Arruga, no es tractava pas de recordar el pòsit de Lluch polític i ministre, de l’agitador cultural i polemista o, posem per cas, del musicòleg i historiador de l’alternativa austriacista setcentista, entre les nombroses perspectives a través de les quals es pot abordar la seva personalitat abassegadora. Més concretament, l’objectiu de la sessió era repassar i valorar les seves contribucions en l’àmbit de l’economia acadèmica i aplicada de Catalunya.

Amb aquesta finalitat, el Sr. Francesc Artal i Vidal va dissertar sobre el tema Aportacions d'Ernest Lluch a la recerca en economia. El professor Artal va classificar les aportacions de Lluch en tres grans apartats: les contribucions a l’economia aplicada de base territorial, la selecció, traducció i difusió d’obres teòriques cabdals de l’economia política contemporània i, per acabar, la recerca sobre el pensament econòmic a Catalunya. En el primer caient, el conferenciant va destacar els treballs efectuats a la Comissió d’Urbanisme encarregada de revisar el Pla Comarcal de Barcelona durant els anys seixanta, les monografies d’estructura econòmica comarcals a compte del Servei d’Estudis de Banca Catalana, els estudis sobre preus del sòl de les ciutats de Catalunya, etc. Tota una dimensió territorial de la recerca de Lluch que els geògrafs no hauríem pas d’oblidar. Artal va donar per acabada aquesta faceta de la recerca econòmica de Lluch cap a l’any 1976, quan en disposar d’una dedicació prou estable a la Universitat va centrar el seu interès en oferir els textos bàsics de l’especialitat als estudiants. La seva implicació amb el món editorial, com per exemple amb Oikos Tau, va ser decisiva per a la publicació d’obres de Sraffa, Baran, Schumpeter, i altres. Finalment, la recerca econòmica de Lluch ens ha llegat l’obra impagable sobre El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840), producte de la tesi doctoral defensada l’any 1970 a la Universitat de Barcelona. El professor Artal, bon coneixedor de la temàtica, va remarcar el caràcter innovador i actual de l’obra en el marc del pensament econòmic de Catalunya.

La sessió va ser tancada amb sengles intervencions del president Giner i del Sr. Josep Ma. Carreras i Puigdengolas, col·laborador directe de Lluch en la seva etapa de recerca en economia territorial, el qual representava la Fundació Ernest Lluch, la qual va donar suport decidit a la celebració de l’acte. [Pau Alegre, 6 de març de 2013]

L'acte es pot veure a la videoteca de l'IEC: