arribar al moll dels ossos del públic que omplia la Sala Prat de la Riba de l’IEC per la seva actualitat i clam esperançat de cara el futur.

I resta una tercera part. La motivació de l’escrit de Fontserè no era només testimonial. Era un encàrrec explícit de Rafael Patxot i Jubert, el gran mecenes de la meteorologia catalana d’abans del trenta-sis, per tal de prendre coneixement, el més detallat possible i de primera mà, de la destrucció del SMC i de l’espoli d’una documentació de la qual, i en bona part, n’administrava la propietat com a patró de la Fundació Concepció Rabell i la Institució Patxot. En efecte, com bé explica Josep Batlló, el Servei conservava en dipòsit els materials recopilats per Patxot per a l’estudi dels núvols, la seva passió científica durant molts anys: milers de clixés fotogràfics en suport de gelatina i vidre, munts de fitxes d’observació perfectament classificades, els originals de l’Atlas Internacional dels Núvols (1930), i altres. Des del seu exili suís, Rafael Patxot no se’n va sortir que aquests materials li fossin retornats per les autoritats franquistes. És per això que l’any 1948 va

adreçar, des de Friburg de Suïssa, una Lettre aux Membres de l’Organisation Météorologique Internationale et aux Météorologues en général, àmbit científic en el qual era mundialment conegut i apreciat, per a denunciar l’espoli del fons i l’anorreament del SMC, així com reclamar la seva restitució als propietaris legals i la reparació oportuna. Sense dir-ho, és clar, els detalls relatats a la Lettre surten del document que Fontserè li havia tramés des de Barcelona l’any anterior. La Lettre és reproduïda, amb tots els seus apèndixs documentals, a la tercera part de 1939: els núvols confiscats.

Les vicissituds de la documentació del SMC (trasllats desconsiderats d’un magatzem a altre, afectacions per inundacions, descura en el manteniment de substàncies fràgils...), van ser gairebé desconegudes durant el franquisme. Jo mateix recordo que l’única referència del SMC rebuda durant els estudis de geografia me la va proporcionar el professor Salvador Llobet en una classe del curs 1969-70, en referir-se a la pèrdua irreparable dels registres del SMC, com a font de sèries climàtiques històriques,