“Amb aquesta publicació, els autors, el Consell Assessor de la Masia Catalana, l’Institut d’Estudis Catalans i el Servei Meteorològic de Catalunya col·laboren a vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica a Catalunya.” Són paraules de Manuel Castellet per tancar la introducció d’aquest llibre presentat a la seu de l’IEC el proppassat dia 29 de gener 2018, a setanta-nou anys justos del fet central a partir del qual, i sobre el qual, es descabdellen els textos que aplega, és a dir, l’ocupació militar del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), per ordre de la Jefatura del Servicio Meteorológico Nacional, el 29 de gener de 1939, només tres dies després de l’entrada dels “nacionals” a Barcelona. N’hi va haver prou amb la irrupció d’un escamot de dos soldats manats per un tinent d’aviació – llicenciat en ciències i meteoròleg del servei espanyol– en el locals del SMC, situats a l’Edifici del Rellotge de la Escola Industrial, per a liquidar els divuit anys de bona feina efectuada pel Servei. Per a impedir-ne qualsevol revifada clandestina, tot l’instrumental va ser destruït i la documentació segrestada, una part de la qual venuda com a paper vell i la resta traslladada a Madrid el mateix any trenta-nou.

Rere les “salutacions” del president de l’Institut d’Estudis Catalans i del director de l’actual Servei Meteorològic de Catalunya, institució recuperada per l’Estatut de 1979, els prolegòmens del llibre es clouen amb la “presentació” de l’editor (o endreçador?) Castellet, a la qual he al·ludit ratlles amunt. El contingut pròpiament dit de l’obra es reparteix en tres parts. Josep Batlló, de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, contextualitza històricament el relat d’Eduard Fontserè sobre els últims dies del Servei Meteorològic de Catalunya i facilita així les claus per entendre “el perquè” va ser redactat. El document, conservat a l’arxiu familiar Fontserè, és el manuscrit original de 1947 i és reproduït en facsímil, amb una transcripció, efectuada per la meteoròloga Montserrat Busto, en les pàgines, a cares enfrontades, de la segona part del llibre. En la sessió de 29 de gener de 2018, autor i autora van facilitar àmplia informació sobre el desenvolupament de les tasques respectives en la confecció de llibre. Busto, a més, va tenir l’encert d’arrodonir la seva intervenció amb una sentida referència al darrer treball de Fontseré, Dos mots de comiat als estudiants catalans (1968, publicat el 1977) la qual de ben segur va