"Hem considerat, d’una banda, el perímetre litoral, les escales i l’orientació dels mapes, i de l’altra, l’orografia, la hidrografia, la vegetació, els assentaments humans, la toponímia i els elements decoratius [...]. Doncs bé, si ens fixem en el litoral es pot arribar a la conclusió que el mapa del Museu de Mallorca no va ser pintat per cap dels autors de les altres obres examinades, motiu pel qual es podria atribuir a en J. B. Binimelis o a un altre autor fins ara desconegut. D’altra banda, en cas de ser d’en Binimelis, sobta que el seu perímetre litoral difereixi tant del dels seccionals del mateix autor [...][p. 183] Tampoc des del punt de vista de l’orientació, no es pot deduir que el mapa del Museu de Mallorca sigui d’en Binimelis" [p. 185].

"Tots els mapes tractats —siguin els olis, el gravat d’en Mut de 1683 o els seccionals— presenten, llevat del d’en Bestard, un gran nombre de torres de defensa [...]. D’altra banda, confrontant aquest mural amb els seccionals de la Biblioteca Nacional de España, que el primer mostri vuit torres ignorades a les respectives seccions, i que en les dites seccions es visualitzin onze edificis que no són al quadre anònim. Això dissuadeix de l’autoria binimelisiana." [p. 185]

"Les dates assignades a la majoria dels documents —excepte el que va servir de pretext a la nostra recerca— són prou creïbles. Els seccionals de la Biblioteca Nacional de España Mss/10394 són posteriors a 1597 i anteriors a 1601. El quadre de Miquel Bestard es pogué pintar entre 1631 i 1633, sempre abans de 1643. El mapa de l’Ajuntament està documentat el 1654; la presència del castell de l’Avançada (1624-1684) no ho desmenteix. El gravat de Vicenç Mut duu l’apodíctica xifra de 1683 i, finalment, el mapa del Palau episcopal ha de ser posterior a 1793. L’intrigant quadre del Museu de Mallorca caldria assignar-lo a una data posterior a 1616 o 1625 [...]"

"El somni d’aquest assaig de filiació, per ara, no s’ha realitzat. Sabem ben poc dels antecedents i la documentació arxivística disponible, exceptuats els casos del quadre de Miquel Bestard i el mapa del Palau episcopal, és gairebé nul·la. L’ombra del doctor Benimelis plana per tot arreu, però només podem atribuir-li quasi apodícticament els dissenys del manuscrit de la Biblioteca Nacional de España." [p. 189] [Vicenç M. Rosselló i Verger; Werner-Francisco Bär]