El llibre abasta setanta-un conceptes. La tria d’aquests conceptes ha estat feta expressament per l’autoria col•lectiva i, per tant, és subjectiva: els conceptes haurien pogut ser uns altres, però l’elecció efectuada respon a una voluntat prou clara d’explicar críticament els processos actuals. Podríem distingir entre els conceptes que procuren mostrar facetes concretes de l’organització espacial del capitalisme global dels que malden per donar resposta a les dinàmiques del sistema, molt sovint de forma embrionària i que són o poden ser les beceroles d’alternatives diverses.

Els conceptes han estat agrupats en sis capítols. En el primer es presenten les gran línies de debat al voltant de set conceptes bàsics per a la geografia i a la reformulació que avui se’n dóna: espai, territori, regió, lloc, frontera, paisatge i mapa. És un capítol marcadament introductori, al qual segueix el gruix del llibre en els altres cinc. Cadascun d’aquests s’aboca a àmbits temàtics ben diferenciats: “Els espais del poder”, “Els espais de producció global”, “Els espais de

reproducció social”, “Els espais de distribució i consum” i “El sistema socioecològic”. El desenvolupament de cada concepte ha estat guiat per la temàtica més general del capítol en el qual s’encabeix. En alguns casos, no hi ha gairebé marge de discussió sobre la pertinença de l’adscripció d’un determinat concepte en un capítol. Però molt sovint, el concepte proposat pot anar a raure en dos o més capítols, atès que les fronteres dels diversos àmbits temàtics són, a voltes, molt esvaïdes. Com els lectors i lectores podran observar, els tres primers àmbits s’avenen amb dominis clàssics de la geografia (i de les ciències socials en general) en fer referència a la geografia política, al domini del treball productiu i al de l’esfera domèstica, respectivament. Al capdavall, autores i autors han convingut afegir-hi altres dos: el primer fa referència als territoris del consum, als fluxos i a la virtualitat. El darrer se centra en la evolució de conjunt que experimenten la societat i la natura contemporànies. Salta a la vista que aquests dos capítols darrers podrien tenir una lectura tranversal respecte dels tres primers.