Aquesta publicació es el catàleg de l’exposició commemorativa del centenari del cementiri d’Olius, que s’exhibeix a la seu del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, entre el 6 de setembre de 2016 i el 8 de gener de 2017. El llibre, generosament il•lustrat, tal com s’espera en una obra d’aquesta mena, assoleix un notable grau de qualitat, gràcies a l’esplèndid disseny del pintor i artista gràfic solsoní Jaume Roure, i a la competència de Gràfiques Muval, taller d’impressió amb un llarg recorregut a Solsona. El catàleg compta amb dues presentacions, la del bisbe de Solsona, Xavier Novell, i la de Mn. Lluís Prat, director del museu i rector de la parròquia d’Olius.

El consoci Joaquim M. Puigvert, professor de la Universitat de Girona i especialista en historiografia eclesiàstica, és el comissari de l’exposició i en aquesta qualitat guià la visita del nombrós públic assistent a l’acte d’inauguració. Qui no fou present en la magnífica lliçó del doctor Puigvert, haurà de conformar-se a contemplar la mostra pel seu compte o llegir-ne l’assaig publicat en aquest catàleg, que no és poca cosa. Sota el títol

“Els rols dels arquitectes diocesans. Bernardí Martorell, l’arquitecte ‘de capçalera’ del cardenal Francesc Vidal i Barraquer” [p.12-70], Puigvert hi comença explicant el paper dels arquitectes de capçalera, anomenats així, fent un símil mèdic, per estar al servei d’una persona o d’una institució, en aquest cas del bisbe Vidal i Barraquer, a la diòcesi de Solsona, primer, i a la de Tarragona, després. Es tractava de professionals, modernistes o noucentistes, amb prou versatilitat per fer-se càrrec no només del projecte arquitectònic, sinó també de la direcció de l’obra i del disseny d’una gran diversitat d’elements decoratius, mobiliari inclòs.

L’assaig fa un repàs a l’aparició dels arquitectes diocesans a Espanya en temps de la Restauració monàrquica, a la segona meitat del segle XIX i, sense més dilació, passa a ocupar-se de la figura de Bernardí Martorell, responsable del cementiri d’Olius, el centenari del qual esdevé el millor pretext per estudiar l’obra d’un arquitecte que va promoure diverses restauracions al bisbat de Solsona i que firmà alguns projectes no executats, però que no pas per això deixen de