Ja fa molts anys em van contar una anècdota prou curiosa i edificant. Resultava que calia adjudicar una plaça de xef a l’hotel Ritz i els examinadors, per tot examen, van demanar l’elaboració d’una truita a la francesa als concursants, tots ells cuiners de fama reconeguda. El més possible és que es tracti d’una boutade amb missatge: n’hi ha ben bé prou amb una prova simple i senzilla –en aparença– per a jutjar les capacitats dels aspirants, ja sigui per a un premi, una recompensa o una feina.

La contalla em va venir a la memòria a finals de juny proppassat, en valorar els treballs de final de grau (TFG) al Departament de Geografia (UAB). Una estudiant havia gosat plantejar-se’l amb l’objectiu de planificar les excursions, o sortides de camp, convenients per a girar visita dels molins fariners subsistents, més o menys dempeus, en una determinada comarca de Catalunya. És a dir, una volta efectuat l’inventari descriptiu dels molins, proposava diversos circuïts per arribar-hi, tots ells ben documentats, tant amb text com amb mapes. En els quatre cursos que el grau de geografia i ordenació

del territori de la UAB porta jutjant TFG, em penso que era la primera vegada que un alumne plantejava aquesta mena d’aplicació geogràfica. Vaig felicitar l’autora per la seva iniciativa i vaig deixar caure que amb la planificació d’una sortida de camp n’hi hauria ben bé prou per a valorar l’aptitud de l’aspirant a graduat o graduada per a la pràctica professional de la geografia. És la prova de la truita a la francesa d’una sensibilitat geogràfica positiva i aquilotada.

L’aplicació geogràfica desplegada per Joan Soler i Gironès, graduat de fa poc a la UAB, reincideix de fa temps en la preparació i la publicació d’aquestes propostes destinades a aprofundir la complicitat dels humans amb la natura i el paisatge. Tan senzill com això, però molt més difícil de materialitzar del que sembla en la idea d’aconseguir un producte digerible i a l’abast per a qualsevol persona interessada. De la perícia desplegada en la preparació de sortides de camp, Soler ens en va donar una primera mostra a la guia excursionista d’Olesa de Montserrat i entorns, la qual vaig comentar en aquestes mateixes planes. Ara, li arriba el torn al municipi veí de Vacarisses.