“Vaig començar la tasca de creació de la guia el juny del 2009. Inicialment tenia la idea de fer una recerca geogràfica sobre la vila: buscar informació hidrològica, vegetació, activitat humana, etc. Però unes setmanes més tard, després de rumiar-m’hi molt, em va sorgir la idea de crear una guia excursionista i turística”. Fa bo que en un llibre trobem consignades les motivacions de l’autor per a escriure’l, així com les incidències sofertes al llarg de la recapta de materials i redacció. És el que fa Joan Soler a les “Memòries” que tanquen la guia excursionista [p. 196-198] del rodal d’Olesa de Montserrat, “vila a la vorera esquerra del Llobregat, aigües avall de la muntanya i del seu monestir, quasi a mig camí de Terrassa” ( Coromines, Onomasticon, v. VI, p. 22), de la qual és autor. Són només un parell de planes d’un gran valor testimonial, les quals també haurien fet patxoca com a “Presentació”, rere els pròlegs del Sr. Alcalde i del meteoròleg de TV3 Dani Ramírez, oriünd de Vacarisses. En citaré diversos passatges, com el de l’encapçalament del paràgraf, perquè retraten prou bé el tarannà de l’autor,

jove geògraf olesà, i les qualitats de la seva obra primerenca, la qual, n’estic convençut, no serà la darrera.

Joan Soler es va desdir aviat del vessant turístic projectat i es va concentrar en l’excursionista. “El setembre, un cop començat el segon curs de batxillerat, vaig continuar recorrent itineraris del terme —i dels limítrofs, afegeixo—, investigant indrets desconeguts i revisant documents antics i llibres de la vila.” Li calia tenir el treball enllestit el gener de 2010. Déu n’hi do si va treballar durant el semestre! El filtrat de la informació recollida l’hauria d’atabalar durant les vacances de Nadal, ja que “molta informació que he trobat no l’he inclosa, ja que era irrellevant o era de caire massa científic i no s’adequava al caràcter divulgatiu que cal conferir a una guia excursionista general.” Tot amb tot —remarca Soler—, “amb la idea del treball de natura, vaig crear una vintena d’itineraris que passessin pels llocs més emblemàtics i més curiosos del terme, barrejant la dificultat, amb