Caminant per Vacarisses presenta dotze recorreguts estesos dintre del terme municipal estricte, i altres quatre que s’encavalquen amb termes veïns, Monistrol, Olesa, Rellinars i Viladecavalls, sempre amb el teló montserratí de fons. Gairebé totes les excursions proposades són a l’abast de qualsevol excursionista sense pretensions de menjacamins, tant per temps de durada com per les dificultats tècniques que ofereixen. No caldria dir que les indicacions sobre el seguiment de les rutes són esmerades i clares de seguir. D’algunes ho puc certificar per experiència pròpia. Així mateix, les fotografies i els mapes són un complement ben avingut amb el text descriptiu, com ja ho eren en el cas de la guia d’Olesa. D’altra banda, els textos afegits sobre edificacions, fonts i altres punts remarcables disposats al llarg dels recorreguts són més abundosos, documentats i incisius que no pas en la publicació anterior, de la qual cosa cal felicitar l’autor. Les fitxes sobre els espècimens botànics amb els quals es pot ensopegar al llarg de les caminades són les justes i ben exposades. A més a més, ha sabut engrescar una bona colla de col·laboradors i col·laboradores per a reeixir en la comesa. Sense menystenir de cap manera l’ajuda rebuda de tots ells, vull remarcar la bona

feina desplegada per Montse Farré en el disseny i la composició del llibre. Per tot això, la truita ha estat molt ben girada i farà les delícies de qui la tasti.

De tot plegat, però, la truita presenta una mancança significativa. El públic natural del llibre, els vacarissans, no la notarà pas. Els examinadors, el públic en general, sí. Bo i reprenent l’anècdota amb la qual encapçalava aquesta notícia, Soler no hauria aconseguit la plaça de xef al Ritz. Quina és? Ja ho advertia a la revisió d’Olesa de Montserrat i entorns : “un mapa resum de les vint rutes, de la localització general del terme, ...no hi hauria pas sobrat”. Ara, tampoc no he trobat cap mapa de conjunt del terme de Vacarisses i voltants. El trobo imprescindible per a orientar adequadament els visitants forans, que bé n’hi ha i per molts anys així sigui. No n’hi ha prou amb la classificació de les rutes en els tres sectors, nord, central i sud, o remetre els lectors al web de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Potser l’autor, o l’Ajuntament, encara és a temps d’afegir-lo, com un full volant, en els exemplars de Caminant per Vacarisses que encara restin per a distribuir. [Pau Alegre, juliol 2016]