El llibre Girona en època contemporània. Les capitalitats de la ciutat (1800-1939) és el resultat final d’una exposició que, amb el mateix nom, es va poder visitar al Museu d’Història de Girona des de l’octubre del 2015 fins a l’abril del 2016. Amb aquella exposició, el Museu coronava un relat historiogràfic sobre el desenvolupament de la ciutat, efectuat a través de mostres temporals successives, des de la més remota antiguitat, des de la Gerunda del segle I, fins al 1939. Com passa a qualsevol altra ciutat mitjana de Catalunya situada a més de quaranta quilòmetres de Barcelona, les traces subsistents de la morfologia urbana medieval i moderna no tenen altra transcendència que no sigui la monumentalitat d’alguns temples i palaus. La ciutat actual és el producte de la dinàmica experimentada durant els dos darrers segles. En el cas de Girona, com també ho va ser el de Tarragona --el de Lleida és diferent--, la capitalitat política i militar que li conferí la monarquia il·lustrada, d’antuvi, i l’Estat espanyol liberal després, va fer d’alçaprem de totes les altres capitalitats, les quals han deixat, i hi deixen encara, una empremta formidable. Com és natural, els gironins i les gironines n’estan profundament agraïts. Albert Ballesta, alcalde de Girona, ho expressa així al pròleg: “I és, sobretot, l’època de la forja de la capitalitat de Girona [...] la ciutat es va anar configurant en el seu paper de capital comercial, judicial, educativa, eclesiàstica...”.

A la “Introducció” dels coordinadors, els quals també havien estat els comissaris de l’exposició, els lectors trobaran el fil conductor de les dues manifestacions identitàries, mostra i llibre. És aquest: “...va ser la construcció de la ciutat com a capital a partir de la suma de capitalitats que va aglutinar a partir del segle XIX, és a dir, com a centre polític (derivat de la flamant capitalitat provincial), socioeconòmic (com a capital d’hisendats i centre comercial), judicial, educatiu i religiós. En definitiva, aquest conjunt de capitalitats van fer que la ciutat disposés d’unes àrees geogràfiques d’influència que anirien força més enllà i que abastarien una regió molt més àmplia que el partit judicial de Girona o l’actual comarca del Gironès”.

A l’hora de la veritat, però, el fil conductor de les capitalitats gironines queda força concentrat en un dels sis capítols en els quals s’estructura el llibre. Concretament, és en el tercer, “Les múltiples capitalitats” [p. 47-100], redactat, ara l’un, ara l’altre, pels dos coordinadors. Mònica Bosch s’ocupa de documentar i assenyalar, d’una banda, la transcendència de la relocalització de les residències de les famílies rendistes agràries, dels masos i dels pobles a la nova capital política de la primera part del segle XIX, i de l’altra, de la potenciació de Girona com a centre comercial per a tot el nord-est català. Joaquim Puigvert s’ocupa de les capitalitats