La supressió de la Mancomunitat arribà quan la publicació del mapa tot just havia començat i ja se n'havien publicat alguns fulls. Malgrat això, el projecte –la versió geogràfica però no les versions geològica i agronòmica– tingué continuïtat i es va mantenir viu durant l'etapa primoriverista, i experimentà posteriorment una nova embranzida en temps de la Generalitat republicana per acabar desapareixent sota la dictadura franquista. El mapa quedà inacabat i, del total de 43 fulls de la sèrie, només se n'havien pogut publicar 11 de la versió geogràfica i 5 de la versió geològica. En canvi, el servei geogràfic, ha continuat fins avui a través de les seccions cartogràfiques que amb denominacions diverses va mantenir la Diputació de Barcelona fins al 1982, i, a partir d’aquell any i en endavant, l’Institut Cartogràfic de Catalunya i l’Institut Geològic de Catalunya fins a la seva fusió el 2014.

Com bé adverteix Carme Montaner en encetar el text, aquest es basa, en bona mida, en el llibre Mapes i cartògrafs a la Catalunya contemporània (1833-1941) de la seva autoria, el qual, al seu torn, era, també en bona part, la seva tesi doctoral en geografia presentada a la UB l’any 1995. De les quatre parts que estructuraven aquella obra, l’autora ha aprofitat, sobretot, la que contenia els materials i les notícies relacionades amb les institucions objecte de l’exposició commemorativa. Tanmateix, la publicació actual amplia considerablement la documentació de detall, amb noves dades sobre les institucions, els seus protagonistes i la seva producció cartogràfica. Amb l’afegit de la il·lustració, el llibre El mapa com a eina de govern, malgrat semblar una aportació lleugera, també serà una eina de primera mà per a l’estudi dels darrers cent anys d’activitat cartogràfica a Catalunya. [Pau Alegre, juliol de 2016]