Un dels objectius de la Mancomunitat de Catalunya va ser el coneixement del territori de Catalunya. L’impuls de la industrialització –amb projectes que anaven des dels Pirineus al Delta de l’Ebre– i l’ànsia de descobrir el país, que la Renaixença i l’excursionisme van impulsar, van ensopegar amb un buit molt considerable de cartografia de base, la topogràfica en primer lloc. És per això que, l'any 1914, la Diputació de Barcelona, en el marc de la Mancomunitat i amb la supervisió científica de l'Institut d'Estudis Catalans, organitzà un servei geogràfic i un servei geològic per a la publicació d'un mapa de Catalunya a escala 1:100 000 en les seves versions geogràfica, geològica i agronòmica. Un mapa que havia de tenir un doble ús: com a eina de treball i com a símbol de país.

segueix...