aquest sentit, els especialistes en història rural l’han aprofitat molt sovint. I possiblement, l’aprofitament hauria estat més gran d’haver tingut a mà més exemplars dels document publicat. L’única col•lecció completa dels fascicles provincials del Nomenclátor... de España de 1860 existent a Barcelona fins a finals dels anys setanta era a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). I mal fa de dir-ho, l’adquisició de la fotocòpia del nomenclàtor de la Catalunya esquarterada per la biblioteca de la Facultat de Lletres de la UAB, em va permetre plantejar i dirigir diversos treballs de l’assignatura “Anàlisi Territorial” de la llicenciatura de geografia d’aquella universitat durant els anys vuitanta.

La publicació titulada Nomenclátor que comprende las poblaciones... de España (1860). Edició de la informació referida a les terres de parla catalana omple la mancança en posar-lo a disposició dels estudiosos del poblament i la toponímia de Catalunya, les Illes Balears, País Valencià, la Franja i el Carxe. L’escanejat de l’exemplar conservat a la RACAB es presenta en suport digital, la qual cosa facilita encara més el seu aprofitament i estudi. A tall de complements ---molt oportuns, tot sigui dit---, en el mateix DVD hi trobareu la reproducció del mapa de

Pau Vila de 1938 i una interpretació cartogràfica actual de la distribució del poblament de 1860, efectuada pel Servei Científicotècnic de Cartografia i SIG de la Universitat de Lleida sota la direcció del professor Jesús Burgueño, qui també ha tingut cura de l’edició de l’obra. En el llibre pròpiament dit, es reprodueixen de les disposicions legals relatives al nomenclàtor publicades entre 1858 i 1865 a la premsa oficial, una selecció de textos i taules generals del nomenclàtor, i el text de l’article esmentat de Pau Vila.

A l’estudi introductori [p. 9-84], el curador presenta detingudament el nomenclàtor de 1860 en la diversitat de perspectives que he procurat introduir en els paràgrafs anteriors. És a dir, dóna resposta, quan n’hi ha, a les preguntes òbvies que planteja el document: ¿per a què servia, i encara serveix, el nomenclàtor? ¿qui el va portar a terme? ¿com es va efectuar la recollida de dades i el seu tractament de gabinet? ¿quins són els buits o falles que presenta per a l’estudi del poblament? etc. No cal que m’allargui detallant les respostes. Són molt ben informades i constitueixen un estat de la qüestió posat al dia i complet, de lectura imprescindible per a qualsevol estudiós que vulgui fer via en geografia històrica dels països de parla catalana. [Pau Alegre]