els elements formals característics de les construccions. En primer lloc, de la coberta pels materials emprats, pel nombre d’aiguavessos i per la forma i la disposició del carener. Segueix amb la tipologia dels murs: la disposició dels carreus o dels còdols, les tàpies, els arrebossats,...; sense oblidar les obertures practicades: portals i finestres. Alguns components singulars de les façanes reben un tractament especials: les balconades –amb la imprescindible foto d’Hostalets d’en Bas--, les galeries arcades, les torres de defensa, el perfil basilical de l’alçat i, en fi, la presència de rellotge de sol. Trobem a faltar un apartat específic dedicat a les plantes dels masos i cases de poble, per bé que la infografia que obre cadascun dels sis subapartats generals en poden ser el substitutiu pedagògic més convenient.

Una obra, doncs, de continguts orientats a la divulgació, la qual compta amb una il·lustració fotogràfica excel·lent, tant per la tècnica emprada a l’època com per l’enquadrament de les vistes. La seva selecció i disposició a les planes del llibre, en consonància i sintonia amb el text, és molt encertada, en combinar astutament les vistes panoràmiques, les de conjunt de les edificacions d’un mas emmarcades en les terres de conreu i boscos adjacents, les façanes de cases rurals urbanes i les dels masos, les estances interiors i els detalls constructius i dels materials emprats. No hi manquen fotografies dels seus estadants, els pagesos i pageses, però amb un nombre moderat i just. De conjunt, doncs, l’obra haurà servit, de ben segur, a difondre un coneixement més aprofundit de les construccions preindustrials a Catalunya i de les seves pautes generals de distribució geogràfica. [Pau Alegre]