desenvolupament dels textos, aquest itineraris es poden dividir en dos grups. El que va des de l’inicial fins al 215, recorregut el 4 de març de 1934, és el més voluminós [p. 19-523], atesa la prolixitat de detalls amb els quals es descriuen. Com justament observen els curadors, es tracta “d’una mena de notes de viatge i, per tant, un excel·lent exemple de la literatura de viatges”, en les quals “el fort estil personal de Coromines ho acaba impregnant tot” [p. 13]. Les vicissituds de la sortida, els fastos i els nefastos, són explicats amb pèls i senyals, sense estalviar l’evocació dels estats d’ànim que havien suscitat a l’autor. A títol d’exemple de la qualitat narrativa, llegiu l’itinerari seguit els dies 7, 8 i 9 de desembre de 1923 des del santuari del Paller de Dalt (Bagà) fins a Toses, bo i passant pel cim del Puigllançada, i un descens accidentadíssim pel barranc del Rigart des del pla d’Anyella, amb nit al ras inclosa, sobre un parell de pams de neu.

Els itineraris del 216 al 457 són descrits telegràficament, en tres o quatre línies a tot estirar: l’objectiu principal, les etapes

significatives, l’altura màxima assolida i les dates de l’excursió. És per això que aquest segon grup de sortides s’enllesteix en poques pàgines, de la 523 a la 556. Cal remarcar que si en el primer grup hi consten algunes excursions efectuades fora dels Països Catalans, al Llenguadoc, als Alps i a la serralada Central ibèrica, fetes en ocasió d’estades d’estudis a Montpeller i a Madrid, en aquest segon grup encara sovintegen més. Hi trobareu itineraris pels Andes meridionals, entre Argentina i Xile, per Mèxic, així com una bona colla fets als Estats Units, tots els quals s’expliquen per les activitats docents de Coromines a Amèrica durant l’exili forçat pel desenllaç de la Guerra Civil.

Als itineraris, descrits amb major o menor extensió, com ja he explicat, segueix la “Llista numerada d’excursions” elaborada pel mateix Coromines i registrada a les pàgines finals de les seves agendes. A més a més dels 457 primers itineraris, també consten els objectius i la data de 875 més, numerats de 458 a 1.332. El darrer de tots és una pujada a l’Aiguadassí, des