És prou coneguda l’afició excursionista de Joan Coromines. Més que un lleure, les caminades del filòleg van ser, sobretot, activitats de recerca toponomàstica al llarg i ample dels Països Catalans en la perspectiva de formar el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-2001, 10 v.) i l’Onomasticon Cataloniae (1989-1997, 8 v.). En altres obres antecedents a les dues esmentades, Coromines havia evocat, una i altra vegada, un gran nombre de les seves caminades pel nostre país. Van ser moltes, les excursions? Com es portaven a terme? Els àmbits recorreguts, van abastar la totalitat del país? L’obra de la qual ara dono notícia, editada per iniciativa de la Fundació Pere Coromines, respon aquests interrogants i molts altres.

En efecte, el llibre titulat Itineraris, amb l’afegit d’Excursions a la recerca de la paraula viva posat pels editors, reprodueix el registre exacte i exhaustiu de les excursions efectuades pel protagonista mateix. El més possible és que a Joan Coromines no se li acudís, ni de lluny, que les 1.384 quartilles

del manuscrit amb la descripció de totes les seves sortides d’estudi arribessin un bon dia a la impremta. És més aviat en ordenar aquell gavadal de notes, en compliment de l’escrupolosa disciplina de recerca que s’autoimposava, com va suggerir, sense gairebé adonar-se’n, la publicació actual. Va ser a final d’any de 1972, immers de ple en la redacció del Diccionari i de l’Onomasticon, quan va afegir una “Nota” informativa molt breu a les notícies i les referències de les 1.113 sortides, efectuades des d’octubre de 1923, les quals anomena “Itineraris” de manera expressa. És la nota que enceta l’obra actual, a la p. 17. A més a més, informa de l’existència d’una llista numerada d’excursions al capdavall de les seves agendes personals. Amb les indicacions d’aquella nota, els editors han pogut confegir de millor manera la recopilació.

En el cos principal del llibre es reprodueixen les descripcions dels quatre-cents cinquanta-set itineraris que van des de l’efectuat a Vallfornés el 13 d’octubre de 1923, el primer, fins el que va portar Coromines fins al serrat d’Ocata el 4 d’abril de 1954. Pel