cristianització, passa després a relatar la conquesta de Jaume I de l’any 1229 i el subsegüent poblament “de millor gent de catalans: de Montblanc, de Lleida, de Barcelona, de Tortosa, de Vilafranca, de Cervera, de Girona, de Caldes, de Prades, de Tarragona, de Manresa, de Marsella”. En aquest topant, el curador valora la importància del manlleu de dades efectuat per Binimelis del Llibre de Repartiment de Mallorca per a formar els llistats dels assentaments atorgats després de la conquesta.

La resta dels capítols, del IV al XXXVIII, són dedicats a la descripció de cadascuna de les parròquies de l’illa, tant les matrius com les sufragànies, d’acord amb un model predefinit, en el qual destaquen les dades de producció agrària. Com també assenyala justament el curador de l’obra, aquesta descripció del territori constitueix la diferència més destacada de la Descripció de Binimelis respecte a la gairebé coetània Història o descripció natural, ço es de coses naturals de Cathaluña de Pere Gil (1600), en la qual manca aquest nivell de detall. Val a dir que la condició d’administrador d’obres pies de la diòcesi mallorquina, va facilitar a Binimelis la recollida d’informació

econòmica privilegiada, amén d’un coneixement de primera mà de cada parròquia per les visites, diguem-ne professionals, que hi efectuava.

La Història general del Regne de Mallorca, i el seu llibre V en particular, va restar manuscrita. Una versió castellana, efectuada per Binimelis mateix (1597-1600), també va córrer la mateixa dissort. Al capdavall però, aquesta aparegué publicada l’any 1927 a Mallorca mateix, tanmateix sense aparat crític. Sortosament, el buit de la publicació de la versió catalana original ha estat cobert per aquesta publicació en coedició de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i la Universitat de València. L'edició ha anat a cura de Juli Moll, qui n'ha redactat una extensa i profitosa introducció [p. 17-72] i ha efectuat la transcripció del text a partir de la còpia manuscrita de Jordi Fortuny (mitjan segle XVII) –l’original és perdut–, la qual ha confrontat exhaustivament amb uns altres cinc manuscrits (dels segles XVIII i XIX) per a obtenir-ne l'aparat crític, clos amb un extens índex de noms propis. El llibre, de molt acurada producció, es distribueix amb un CD adjunt que conté una ampliació de la introducció, l'edició anotada del text arquetípic en ortografia normalitzada i cinc apèndixs. [Pau Alegre]