ben diferenciades. En la primera, Binimelis efectua la descripció geogràfica de l'illa, en la segona una descripció mèdica, en la tercera descriu el repartiment efectuat l'endemà de la conquesta catalana i la subsegüent colonització, i la quarta fa la descripció geogràfica de cadascun dels termes parroquials. Cada terme riberenc és acompanyat d'un mapa. La descripció comprèn les jurisdiccions senyorials, les afrontacions amb els termes veïns, els accidents del relleu, les produccions agràries, les esglésies i convents, les aigües de què disposa i altres singularitats.

“De la descripció de la illa de Mallorca segons los climes e la sua figura”, és el primer dels capítols del Llibre V. És esmerçat a la descripció general de l’illa, amb especial èmfasi del port de Ciutat i l’antiga drassana. Així mateix, pondera la potència de la topografia entre plans i muntanyes i les produccions agràries més destacades, entre les quals sobresurt la de l’oli d’oliva.

El segon dels capítols del llibre porta un títol ben suggeridor, “Del propi e particular temperament de la illa de Mallorca e a quins mals estan subjectes los seus habitadors”, el qual ens podria fer pensar en el determinisme ambiental. Res d’això. Com bé explica el curador de la present edició, l’aplicació de la “concepció hipocràtico-galenista de la constitució corporal dels mallorquins constitueix la introducció i la base explicativa dels plantejaments mèdics de Binimelis que li veiem aplicar en la seva interpretació de les epidèmies que en aquell temps afectaven Mallorca” [p. 51]. No hem d’oblidar que l’autor disposava d’una formació mèdica completa, per bé que no l’exercí professionalment en passar a l’estat sacerdotal.

El tercer i darrer capítol dedicat a la generalitat de l’illa de Mallorca és titulat “Dels primers pobladors de Mallorca aprés de presa per lo rei don Jaume”. Rere una presentació, més o menys aconseguida, de les vicissituds històriques anteriors a la