contextualitzar i emmarcar correctament la producció en altra llengua. En tots els àmbits lingüístics revisats es publica en anglès i en més d’una de les llengües locals. Així, no és d’estranyar que els curadors hagin esmerçat un dels capítols de llibre a presentar l’estat de la qüestió sobre geografia del turisme als dos països anglosaxons per antonomàsia, els Estats Units d’Amèrica i El Regne Unit, la producció dels quals és, naturalment en anglès. El professor C. Michael Hall s’encarrega de fer-ho.

Per acabar aquesta breu notícia d’una obra destinada, sobretot, als especialistes en geografia del turisme, val la pena deixar constància dels cinc apartats fonamentals de les conclusions. En primer lloc, els curadors constaten una gran similitud de l’estatus acadèmic i les tipologies de recerca científica a les àrees lingüístiques revisades. En segon lloc, les tradicions en l’estudi i desenvolupament de la geografia del turisme és força relacionada amb el nivell de l’activitat turística i la seva gestió empresarial. Tercer, s’evidencien, tanmateix,

algunes línies d’especialització d’un país a altre. Quart, les especialitzacions detectades guarden relació amb la institucionalització dels estudis de geografia del turisme als departaments de geografia i universitats. I, en cinquè lloc, consideren necessària una major difusió global de la recerca acadèmica amb la finalitat d’aconseguir, també, un major reconeixement de la seva qualitat fora de la propi domini lingüístic. Els curadors reiteren, doncs, com havien avançat a la introducció, una proposta d’equilibri creatiu entre la publicació internacional en anglès i en la pròpia llengua. [Pau Alegre]