que, d’altra forma, haurien restat ocults. No ho tenen tan fàcil, els professors alemanys Nicolai Scherle i Hans Hopfinger a l’hora de relatar les escoles i treballs dels seu àmbit, el qual és pluriestatal: Alemanya --partida en dues fins el 1991--, Àustria i la part germanòfona de Suïssa. Tot i així, aconsegueixen, al meu modest entendre, de profà absolut en la matèria, el report més ben articulat. El dels professors Paris Tsartas, Harry Coccossis i Magdalena Vasieliou, té l’al·licient d’apropar-nos una producció bibliogràfica en una llengua ben poc coneguda fora de Grècia, d’altra banda prou interessant, en tractar d’un àmbit geogràfic amb una activitat turística molt important per al producte interior brut del país. Com també fa al cas a Itàlia i a Espanya. La trajectòria de la recerca en italià, i de la docència associada, és relatada per la professora Alessia Mariotti. El professor Salvador Anton, per la seva banda, s’encarrega d’apropar-nos l’activitat científica ibèrica en geografia del turisme, en castellà, català i basc, amb incursions a la producció portuguesa en l’idioma compartit amb els

gallecs. El delit d’Anton per a abastar la diversitat lingüística de la nostra península és compartit, bé cal suposar-ho, per la professora Myriam Jansen-Verbeke, en relació amb els estudis de geografia turística als Països Baixos i Bèlgica i servir-nos abundosa bibliografia en holandès, en flamenc i en el francès de Valònia.

A la introducció de l’obra, els curadors es dolen de no haver pogut estendre la panoràmica als països i llengües de l’Europa Oriental i dels Balcans, malgrat provar-ho, en no trobar els corresponsals adients, no pas per absència de treballs en geografia del turisme. Sigui com vulgui, les sis-centes cinquanta referències de llibres i articles recollits en les aportacions abans citades, constitueixen un cos bibliogràfic important, el qual enllaminirà la fal·lera bibliològica tan arrelada en els estudis de geografia en general. Tanmateix, Geographies of tourism és en anglès, i una bona colla de les referències aportades pels redactors dels set textos monogràfics també ho són, atès que eren imprescindibles per a caracteritzar,