interlocutors institucionals de la Generalitat de Catalunya a la Catalunya del Nord són fonamentalment l’Ajuntament de Perpinyà (o la Comunitat d’Aglomeració quan se li delegà la relació transfronterera) i el Consell General dels Pirineus Orientals. La força política dominant en cada una d’aquestes institucions condiciona també les relacions entre elles, en un joc complex que més aviat ha dificultat l’assoliment dels objectius de cooperació transfronterera. Per concloure, l’autor fa una incursió prospectiva, que condiciona a l’evolució del procés sobiranista.

Joan-Francesc Castex-Ey ha volgut deixar constància d’una experiència personal

i professional única, des de la seva visió de geògraf i el coneixement des de dins de les polítiques que ha impulsat la Generalitat de Catalunya a la Catalunya del Nord durant el període 2000-2014. Amb una excel·lent i rica prosa francesa ofereix un ampli panorama tant de les bases ideològiques com de les accions cabdals.

La publicació d’una versió en llengua catalana, potser ampliada i comentada per al públic de la Catalunya del Sud, seria útil per acostar una realitat nordcatalana no sempre prou ben compresa al sud. Animo doncs l’autor a emprendre la tasca. [Rafael Giménez- Capdevila; Barcelona, 4 de setembre del 2014]