Desconeixia del tot la documentació, escrita i gràfica, conservada pel CEC en relació amb la formació, composició i activitats del Regiment Pirinenc, l’única milícia antifeixista de 1936-37 que va guardar fidelitat a la Generalitat de Catalunya fins a la seva integració a l’Exèrcit Popular de la República. El CEC va col·laborar-hi cedint-li l’ús del Xalet de la Molina com a base de les operacions de guàrdia fronterera que se li havien encomanat. Una bona colla de socis s’hi van enrolar voluntàriament. Tot això queda molt ben documentat i explicat. El relat de les trifulgues del Regiment amb la gardunya del Cojo de Málaga, el capitost anarquitzant de Puigcerdà, també és material de primera mà. No és tant nova, per bé que molt interessant, la documentació cartogràfica recopilada a l’annex de la secció dedicada a la Guerra Civil. Va bé, tanmateix, per a valorar la importància dels mapes conservats a la Cartoteca del centre.

El president elegit el 1935, absent de Barcelona a partir del juliol de 1936, va desdir-se del càrrec en tornar a casa el 1939. Durant la Guerra Civil, el CEC va ser dirigit, de facto, per l’arquitecte Josep Danés i Torras (*), el qual va maldar per a la seva conservació i continuïtat, una tasca difícil i arriscada que no li va ser reconeguda en acabar la tragèdia.

Lluís de Quadras i Feliu, personatge de compromís, molt capficat pel cinema amateur, va presidir el CEC durant l’etapa del franquisme més dur (1940-1959), la qual és il·lustrada a la tercera part de l’obra.

La mostra va ser produïda pel Memorial Democràtic (MD) de la Generalitat de Catalunya, entitat que també ha tingut cura de l’edició del llibre de catàleg, amb l’objectiu d’homenatjar el compromís amb el país dels socis i sòcies de la venerable institució excursionista durant els anys, tan turbulents i difícils, de 1931 a 1959. Ho remarca el Sr. Jordi Palou-Loverdos, director del MD, a la presentació [p. 6]: “les dones i els homes –no pocs d’il•lustres- que amb el seu esforç van difondre, potenciar i preservar la cultura i la llengua catalana, l’estima a la gent i al país, el respecte pel patrimoni material i immaterial, l’amor per la natura, la muntanya i l’ecosistema, i [...] si això ja té valor per si mateix, encara en té més si considerem que el CEC i els seus membres, com la resta del país, van patir en la pròpia pell la tragèdia de la Guerra Civil espanyola i, posteriorment, les conseqüències –a molts nivells- de la dictadura políticomilitar del franquisme.” [Pau Alegre, novembre de 2013]