i específica. Seguint la pauta del nombre d’aportacions, els dos grups següents a assenyalar són els de lexicologia relacionada amb la toponímia (amb sis treballs, signats per Jesús Bernat, Carles Domingo, Mateu Morro, Ignasi M. Muntaner, Eugeni Perea i Xavier Terrado), i les anàlisis diacròniques i etimològiques (al seu torn, amb quatre articles, a cura d’Emili Casanova, Antoni Ginard i Andreu Ramis, Santiago Pérez i Maria Porter).

I, ja per sota dels grups temàtics amb major concurrència, trobem les dotze contribucions restants. Totes elles, corresponents a línies temàtiques prou ben individualitzades i representades en aquest llibre amb un treball o dos. En concret, els temes que incloem aquí són la cartografia històrica (amb un article de Vicenç M. Rosselló), l’onomàstica urbana (amb sengles treballs d’Anna Maria Corredor i Òscar Pérez), els noms de casa (amb una contribució, a càrrec de Ramon Carreté), els noms de retaules de carrer (també amb un text, a cura de Vicente Ortells i Robert B. Kent), la paremiologia onomàstica (amb dues contribucions, que signen, respectivament, José Enrique Gargallo i Joan Veny), les

qüestions teòriques (també amb dues contribucions, de Josep Maria Bertran i Joan Tort), la fitotoponímia (amb un treball a càrrec de Fèlix Bruguera) i la toponímia esotèrica (amb una aportació de Vicenç Carbonell). Anotem, finalment, una contribució signada per Anton Monner i que, a diferència de les que hem esmentat fins ara, no apunta a una línia o un tema determinats sinó que traça una semblança de la figura d’Albert Manent, molt sintètica però fonamentada en la vivència i en el record personal.

Amb tot això, només ens resta dir que la diversitat temàtica de l’obra i la diferència en el nombre de contribucions entre uns temes i uns altres ens han portat a decantar-nos, a l’hora d’organitzar el contingut del llibre, per un esquema d’ordenació basat en l’ordre alfabètic del cognom dels autors (i del primer autor, en el cas de contribucions amb més d’un autor). Hem cregut, en definitiva, que aquest sistema és el que podia garantir una major simplicitat a l’hora de la cerca i contribuir, en darrera instància, a dotar de major solidesa (qualitat gens fàcil d’assolir, en una iniciativa d’autoria plural com aquesta) l’obra resultant. [Joan Tort i Donada]