només voldria fer constar que el meu treball, Nivells de riquesa comarcal als Països Catalans [treball mecanografiat, 1974], segurament és bastant elemental, però en canvi pot tenir la contrapartida de ser l’únic que permet una visió panoràmica sobre la matèria no sols del Principat català, sinó sobre el conjunt dels Països Catalans, exceptuant Andorra i la Catalunya del Nord. Més que a l’estricte nivell de l’economia i de les seves regles, s’ha de considerar un producte d’estadística geogràfica, que és la línia de la qual he estat encarregat a l’Enciclopèdia Catalana, abastant no solament les qüestions de riquesa comarcal, sinó altres aspectes d’estructures i d’estadístiques territorials.

Amb la primera dificultat que es topa, en aquesta mena d’estudis, és amb la limitació d’indicadors disponibles. Excepte els companys que han actuat sobre el cas d’Olot [Pere Lleonart i Ferran Sicart: “Una experiència de determinació de la renda municipal: el cas d’Olot”, comunicació a la mateixa ponència de la Jornada, p. 93-95], la majoria hem hagut de treballar amb tres indicadors, i alguns autors encara amb menys. Això no permet resultats amb la suficient elasticitat, a bastament compensats entre si.

Prou que fa bastants anys —en ocasió de disposar d’una ajuda de l’extingida Institució Patxot, amb finalitat d’estudis territorials—

vam intentar fer un estudi similar, amb l’ambició desaforada de treballar amb no menys d’una vintena d’indicadors, amb la pretensió, precisament a través de llur abundància, d’aconseguir llimar les distorsions i arribar a mitjanes acceptables. Fou més o menys possible de reunir indicadors suficients amb les estadístiques de la província de Barcelona, per exemple, però fou un desastre quan es va recórrer a buscar estadístiques equivalents d’organismes d’altres províncies, o de delegacions ministerials a nivell provincial, ja d’entrada amb la limitació ineludible que havien de ser de grau municipal. És una cosa inimaginable! A cada província cadascú presentava les estadístiques al seu gust: les unes detalles, les altres comprimides, o resumides, o classificades per mètodes diferents... per la qual cosa no era possible d’establir cap mena de comparació.

Aleshores, el meu treball s’ha basat força en els indicadors del BANESTO [Banco Español de Crédito: Anuario del Mercado Español, Madrid, 1970 i s.], encara que hi hagi —com passa en tots els altres casos— la deformació derivada dels recomptes aplegats a nivell provincial. Per arribar al nivell comarcal, s’han pres les síntesis de les indicacions de cada un dels municipis integrats a la comarca, s’han incorporat (en alguns casos intervenint determinats factors de correcció indispensables) i així s’han aconseguit els nivells comarcals de riquesa per càpita i per mitjana absoluta.