quines dificultats van tenir i com i en quina mesura les van superar. L’estudi de Nadal i Urteaga també aprofundeix els aspectes de la toponímia i de l’edició, els quals no poden destriar-se de la publicació del mapa. De tot plegat, els dos autors poden estar temptats, ben legítimament, a considerar aquesta obra com “un dels seus llibres”. “El llibre” vindrà amb la publicació de la història del Mapa Topogràfico Nacional complet, el de tot Espanya. Confiem en què ja hi estiguin treballant.

És clar, la joia de l’obra és la reproducció facsímil dels vuitanta-cinc fulls “catalans” del MTN, més el full de l’aglomeració de Barcelona, el qual, amb un tall de meridians i paral·lels especial però amb quadrangle normatiu, va ser publicat en ocasió de l’Exposició Universal de 1929. Els facsímils es presenten a doble plana, sense que el séc de l’enquadernació dificulti gaire la seva contemplació completa i còmoda. La uniformitat cromàtica de la impressió ha estat molt ben aconseguida, potser massa i tot, eliminant les petites diferències existents en els originals, d’un full a altre. Durant els vint-i-set anys transcorreguts entre la publicació del primer i el darrer, les qualitats i tonalitats dels papers emprats, així com de les tintes aplicades, no van ser pas les mateixes! A més a més, la trinxadissa i l’esmicolament d’exemplars efectuada per les mans d’enginyers, polítics i excursionistes, per no parlar de militars, funcionaris i altres usuaris

freturosos per conèixer i posseir el territori, ha estat enorme. Val a dir que els editors del llibre han tingut la sort de poder disposar de la col·lecció, gairebé verge, subsistent a la biblioteca de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Amb aquest material, Jaume Massó, Isabel Ticó i M. Carme Montaner han excel·lit en dirigir una publicació que honora l’Institut Cartogràfic de Catalunya i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, així com a l’Obra Social de la Caixa, la qual ha col·laborat decisivament per tal que l’obra vegi la llum.

Tot amb tot, la contemplació atenta dels fulls de l’Atles topogràfic-històric de Catalunya 1:50 000 és un exercici apassionant de geografia històrica, en la mesura com els mapes, els topogràfics inclosos, sense parar-nos en les meravelles i complicacions tècniques de la seva confecció, no són altra cosa que interpretacions de distribucions geogràfiques, dirigides, en cada cas, a un ventall d’usuaris específic, el qual, en aquest cas, era i és molt ampli. En efecte, com bé diu el conseller Lluís Recoder al pròleg, la Catalunya de l’Atles era “un model de país de dos milions d’habitants, que ha quedat molt enrere, però que entronca directament amb la nostra realitat actual i n’és referent”. I ho rebla el director Jaume Miranda en cloure la seva presentació, de manera que, “mercès a tots, aquestes obres complexes són pròpies de nacions amb consciència pròpia i futur garantit.” [Pau Alegre, febrer de 2013]