El Mapa Topográfico Nacional (MTN) d’Espanya a escala 1:50 000 va ser el primer mapa modern amb una cobertura completa del territori de l’Estat a escala mitjana, recolzat en una xarxa de posicionament geodèsica i aixecat amb les tècniques topogràfiques més avançades de l’època. El disseny específic del mapa, fraccionat en més de 1.100 fulls quadrangulars de vint minuts d’arc de paral·lel i deu minuts d’arc de meridià, va ser efectuat a darreries de la dècada dels anys seixanta del segle dinou. El primer full publicat —Madrid— va arribar aviat, el 1875, amb la restauració de la dinastia borbònica i tot just a punt de superar les turbulències polítiques i bèl·liques derivades de la Revolució de Setembre de 1868. El darrer, gairebé cent anys més tard, el 1966, va ser el corresponent a la illa de La Palma, a les Canàries.

La lentitud en la progressió de l’aixecament, de l’edició i de la publicació dels fulls, conseqüent amb les deficiències estructurals i congènites de l’administració pública espanyola, va causar la natural exasperació dels usuaris evidents d’aquest mapa. A Catalunya, i a començament del segle vint, era un document repetidament sol·licitat per a facilitar l’inventari dels recursos i la planificació de les obres i les activitats necessàries per a una societat i una economia

en plena transformació. Fins i tot, la Mancomunitat de Catalunya, tot seguit a la seva constitució, va crear un Servei Geogràfic propi per a formar el Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1:100 000, a manera de document preliminar a l'1:50 000 endegat per l’Instituto Geográfico y Catastral (IGC). Potser per això mateix, l’IGC va donar embranzida a la publicació dels fulls del territori de Catalunya, els quals anava preparant des de 1910. Així, l’any 1918 apareixia el corresponent al quadrangle que, per tota terra emergida, presenta l’illa de Buda arraconada a la seva cantonada sud-occidental.

Seria pretensiós i fora de lloc repassar ara amb quatre mots la formació i la publicació dels fulls que cobreixen el territori de Catalunya, les quals s’allargassarien fins al 1945. És una història que descabdellen del tot, allisant els rebrecs i estirant les citacions, els professors de geografia Francesc Nadal i Luis Urteaga a tall d’estudi introductori [p. 13-67]. No només hi sintetitzen molts dels valuosos treballs que porten publicats sobre la història de les institucions cartogràfiques espanyoles, sinó que ho amplien amb detalls d’una erudició sistèmica abassegadora. Posem per cas, s’han esforçat per saber qui eren i com treballaven els topògrafs enviats per l’IGC a tots els racons de Catalunya; de