Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Vicenç M. Rosselló i Verger i Francesca Rotger i Moyà: Agrimensors i plànols parcel·laris a les Illes Balears (1857-1862). Ciutat de Mallorca: Servei d'Informació de les Illes Balears; Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, 2011; 256 p. + CD. ISBN 9788461508372. | Ressenya de P. Alegre : pàg. 1 · 2 · 3 · 4 |
1862 va concloure el dibuix efectiu dels parcel·laris de tots els termes. Tanmateix, la qualificació de les terres va trigar una mica més. Si els propietaris, sobretot els grans absentistes o forans, ja eren prou refractaris a l’aixecament parcel·lari, tant pels costos que acabarien pagant com per l’evidència que oferien de la injustícia del repartiment heretat del sistema impositiu anterior, més pals a la roda van posar a l’assignació de la contribució de cada parcel·la. En aquest topant, la figura clau per a imposar la conclusió de l’operació va ser Casimir Urech Cifré, funcionari de l’Administració d’Hisenda de Palma –precisament!-, el qual va ser el veritable manefla de gairebé totes les operacions de taxació de les Illes en base als parcel·laris aixecats amb anterioritat. Com denuncien els autors al llarg del llibre, és una llàstima que, més de cent cinquanta anys després, encara no es puguin consultar els arxius històrics de l’Administració susdita. De ben segur que il·luminarien de millor manera l’actuació d’aquell funcionari, ara per ara força obscura, i permetrien omplir molts dels forats documentals dels arxius municipals. |
Rere un repàs, ampli i oportú, dels procediments, de les tècniques i de l’instrumental emprats per a la bona fi dels treballs cartogràfics i estadístics, el llibre desemboca en un dilatat capítol, de la p. 71 a la 216, en el qual es repassen tots els plànols parcel·laris aixecats durant la campanya de 1857-1862 subsistents als arxius municipals i a la cartoteca de l’Instituto Geográfico Nacional de Madrid. La composició, les escales, les simbologies, els afegits documentals i decoratius, les versions, l’estat de conservació actual i les comprovacions cartomètriques imprescindibles per a valorar la seva exactitud, són els llocs comuns de la descripció dels documents gràfics, tot plegat ben il·lustrat amb reproduccions totals i parcials. En fi, les observacions sobre la diversitat de “mans” de dibuixants que es poden endevinar als originals, l’anàlisi de la toponímia o la comparació de les traces documentals amb el paisatge actual, són, el més sovint, comentaris afegits que augmenten encara més l’amenitat de la lectura d’aquests textos, salpebrats amb un ric anecdotari de mordacitat i oportunitat innegables. |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 18 d'octubre de 2012 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |