Plantejat i definit d’entrada el context polític estatal i illenc de l'operació d'instauració del nou model impositiu de la propietat de la terra, els autors passen revista a les biografies dels agrimensors i geòmetres que va materialitzar-la a les Balears. Els treballs d’aixecament planimètric i de qualificació impositiva de les terres de l’illa de Mallorca, municipi per municipi, va ser cosa de tres personatges: Pedro Moreno Ramírez, Pere d’Alcántara Peña i Nicolau i Miquel Sorà (i Mascó?). Pràcticament, ells sols van tenir cura dels termes de l’illa agrupats en tres gran sectors geogràficament força compactes. Així, altres agrimensors només van poder recollir les engrunes dels contractes oferts pels consells municipals -cosa que vol dir dels propietaris de cada terme- o van treballar, el més habitual, a sou o subcontractats dels tres agrimensors esmentats. Com a contractistes dels ajuntaments, Moreno, Peña i Sorà van actuar, amb major o menor habilitat, com a veritables empresaris directors dels treballs de camp de les colles de mesuradors. Tanmateix, la seva mà és sempre present en els mapes parcel·laris.

A l’illa de Menorca i a les Pitiüses, els treballs van seguir un curs semblant. Els plànols parcel·laris dels termes de la més septentrional van ser aixecats sota la direcció de Miquel Sorà, les operacions i els resultats dels quals també han estat estudiats en profunditat pel professor Tomàs Vidal, així mateix membre associat del GEHC. En canvi, i malauradament, Rosselló i Rotger no han pogut escatir gran cosa dels treballs efectuats pel geòmetra català Josep Pié a les illes meridionals: Eivissa i Formentera. Aquí, la desaparició dels plànols, dels amillaraments i, fins i tot, de les actes de les sessions de plens municipals ha estat devastadora.

Val a dir que a les Balears, comparat amb les actuacions similars desenvolupades a altres bandes d'Espanya, l'aixecament de plànols i formació d'estadístiques de propietat es va fer esperar. No va ser fins al Bienni progressista quan es va impulsar l’aplicació de la nova legislació fiscal espanyola implantada el 1845. Tot i així, els autors, donen per més segura la data de 1857 com la de l’inici efectiu de les operacions planimètriques de camp. L’any