A diferència de les guies que presenten totes les espècies en un totum revolutum o bé les que adopten un enfocament botànic (arbres, arbustos, flors...) les obres de Josep M. Panareda denoten una concepció molt geogràfica, un enfocament ambiental. L’aficionat interessar per trobar-hi una espècie haurà de decidir, d’entrada, en quin dels dos grans conjunts territorials es troba: a la muntanya (no necessàriament al Pirineu) o bé a la terra baixa, ja sigui litoral o planes d’interior (plantes mediterrànies); aquest segon àmbit estava particularment orfe de guies botàniques divulgatives de qualitat. Segonament les espècies s’ordenen per ambients ben identificats cromàticament: boscos, matollars, prats, ambients d’aigua, rocams, litoral i també els ambients humanitzats, amb espècies ben significatives que sovint són oblidades en altres guies. Identificat llibre i ambient, el lector generalment cercarà l’espècie fullejant un grapat no massa nombrós de fitxes ordenades alfabèticament; d’una forma molt visual, tot emprant dibuixos, mapes i fotografies. Per exemple, cercarà l’eriçó entre la quarantena de fitxes corresponents al matollar de muntanya. Malgrat que no es tracti d’una flora amb clau d’identificació, creiem que és fàcil trobar l’espècie que es busca (com sempre, serà més fàcil si té flor).

Per aquells aficionats a la biogeografia i al contacte amb el medi natural, aquestes guies de petit format resultaran útils i còmodes, en el benentès que no estem –afortunadament– davant una obra especialitzada d’identificació botànica que obligui a dominar un vocabulari especialitzat ni a dur a sobre un microscopi per tal d’observar els estams o el calze. El geògraf usuari i coneixedor de les populars guies Masclans del CEC, hi trobarà diverses millores i complements, però sobretot la possibilitat d'ampliar el seu univers florístic: dels arbres, arbustos i lianes, envers les herbes anuals en les seves diverses formes. Certament la caracterització dels paisatges vegetals restaria extraordinàriament empobrida si deixéssim de banda plantes tan característiques com el vesc, el joliu, l’orella d’ós, la prímula, la figuera de moro o el lliri de mar. Com diu l’autor, “no hi són totes, però sí moltes de les més significatives, suficient per un ciutadà normal que té interès en observar-les i descobrir.” Tant de bo n’hi hagi encara un tercer volum que doni cabuda, entre altres, a les falgueres.[Jesús Burgueño]