Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Margarida Castañer: El planejament territorial a Catalunya a inici del segle XXI. Una nova interpretació i projecció del país. Barcelona: Societat Catalana d’Ordenació del Territori, 2012; 206 p + 4 mapes s.n.; ISBN 978-84-9965-121-7.   Presentació de la curadora : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4 
 

De l’altra, l’enfortiment del discurs sobre la Nova Cultura del Territori, aparegut al final de la dècada dels noranta. Es va fer evident, entre els professionals i la societat civil, la reivindicació d’una planificació i una gestió prudent dels recursos naturals. A més es reclamava la participació ciutadana com a factor de cohesió social. En definitiva, s’apostava per un major respecte pels valors del territori.

S’ha de tenir present, però, que a Catalunya l’interès per la planificació supramunicipal ja venia de més lluny i des d’un doble vessant; d’una banda, per la necessitat de donar resposta a la creixent metropolinització de Barcelona i, de l’altra, per la voluntat de formalitzar un projecte de país a escala territorial.

Aquests antecedents són els que permeteren que la Llei de política territorial es comencés a debatre a l’inici de la democràcia i que fos de les primeres lleis aprovades pel primer Parlament de la Generalitat, el 1983. Els anys transcorreguts entre l’aprovació de la Llei de política territorial, la del Pla territorial general de Catalunya el 1995 i l’aprovació del primer Pla territorial de les Terres de l’Ebre (2001) pot

 

tenir moltes interpretacions. Segurament hi influïren, com han assenyalat molts estudiosos, la confrontació entre Barcelona i la seva àrea metropolitana i la Catalunya interior, el voler plantejar una metodologia omnicomprensiva, el fet de buscar una coherència en totes les actuacions en el territori i, finalment, la repercussió electoralista a escala local d’algunes decisions territorials.

Al costat d’aquest marc legislatiu que possibilitava la planificació territorial, hem d’afegir-hi l’aprovació, l’any 2002, de la Llei d’urbanisme de Catalunya i la seva posterior modificació l’any 2004, que van configurar la primera legislació completa de l’urbanisme a casa nostra. La nova legislació defineix la figura dels plans directors d’urbanisme (PDU) com a planejament d’abast supramunicipal, per tal de coordinar l’ordenació urbanística de diferents municipis, que adquireixen un paper complementari a la planificació territorial. En teoria, el pla territorial es converteix en el marc de referència global, mentre que els PDU han de ser la referència urbanística local en els quals es precisen les directrius territorials i es dóna resposta a la complexitat urbanística cada vegada més important.

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
14 d'agost de 2012
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat