Amb aquest llibre, l’editorial Biblioteca Nueva inicia una col·lecció (Paisaje y Teoría) de caràcter més aviat teòric referida específicament al paisatge, la qual cosa la converteix en única a l’Estat espanyol. La incorporació del paisatge arreu d’Europa, tant en les polítiques d’ordenació del territori com en les de caràcter cultural i patrimonial, han acabat fent que algunes editorials (a Espanya, però, ben poques) es decideixin a endegar col·leccions específicament dedicades al paisatge, en aquest cas —i d’aquí l’excepcionalitat de la col·lecció que ens ocupa— a les relacions entre el paisatge i la teoria, en el sentit més ampli de la paraula.

En La construcción social del paisaje es publiquen les ponències més significatives de les dues últimes edicions del Seminari Internacional sobre el Paisatge que el Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona i el Centre Ernest Lluch van organitzar a Olot, la tardor del 2004 i la del 2005. Aquest seminari va aprofundir la temàtica del paisatge des d’una perspectiva interdisciplinària, oberta i innovadora, i va incentivar el debat metodològic i crític al voltant de la construcció social del paisatge, títol d’aquesta publicació.

L’editor, Joan Nogué, és geògraf de professió i la seva investigació gira al voltant del pensament geogràfic i territorial i els paisatges culturals, temes sobre els quals ha escrit –sol o en col·laboració– nombrosos llibres i articles en revistes internacionals de prestigi. És col·laborador habitual del suplement Cultura’s de La Vanguardia. Totes aquestes col·laboracions, aplegades en forma de llibre, estan a punt de sortir al carrer editades per Àmbit. Actualment és catedràtic de Geografia Humana a la Universitat de Girona i director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

El paisatge és el reflex de «determinades maneres d’organitzar el territori, contribuint a naturalitzar i normalitzar les relacions socials i l’ordre territorial establert» (Nogué, p. 12). La creixent sensibilitat social vinculada al fet que hi ha grans transformacions territorials que posen en risc les identitats socials i territorials, juntament amb l’aparició de diversos instruments que pivoten a l’entorn del paisatge, com ara el Conveni Europeu del Paisatge, posen de manifest encara més que el paisatge configura els espais geogràfics i que té funcions territorials i profundes influències culturals i morals en la població.