l’Ajuntament i la Secció d’Arquitectura de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona; unes exigències orientades bàsicament a la realització de l’anomenada reforma interior de Barcelona. Les diferències amb el cas de París en aquest punt són clares. Mentre que a la capital francesa el ”cadastre par ilots” va ser efectuat per raons fiscals per un organisme de la Hisenda Pública, a Barcelona els ”quarterons” de Garriga van ser sufragats per l’Ajuntament, interessat a reformar el nucli urbà antic i a conèixer el cost de les possibles expropiacions que aquesta reforma comportaria. Aprofitant les competències atorgades pels governants liberals als municipis en matèria cartogràfica, l’Ajuntament de Barcelona procurà dotar-se d’una moderna cartografia urbana.

L’aixecament del plànol de Barcelona va mobilitzar molts professionals. Garriga va comptar, entre 1856 i 1862, amb la col·laboració d’arquitectes (Carles Gauran), mestres d’obres (Narcís Aran, Jeroni Galí, Pasqual Guàrdia, Alexandre Perich, Leandre Pons i Dalmau i Josep Torné), agrimensors (Teodor Bergnes de las Casas i Agustí Tauler) i dibuixants (Domingo Vehils i Jaume Vilaplana). I també va atreure, davant les

perspectives de guany econòmic que generava la seva realització, l’interès d’arquitectes, mestres d’obres i cartògrafs militars. Tanmateix, les gestions de l’arquitecte municipal Francesc Daniel Molina van fer que la seva direcció quedés corporativament en mans dels arquitectes municipals.

A partir de 1862 s’inicia un nou capítol en la història de la cartografia de Barcelona marcat per dues qüestions cartogràfiques diferents, però vinculades de forma indestriable: l’actualització de la informació cartogràfica i la necessitat d’organitzar un servei cartogràfic municipal capaç de fer front a les cada cop més complexes, costoses i creixents activitats cartogràfiques que requeria una ciutat com Barcelona, que estava experimentant un fort procés d’expansió urbana. L’anhelada institucionalització es va produir l’any 1925, quan es va nomenar l’enginyer militar Vicenç Martorell Portas primer director del Servei del Plànol de la Ciutat. És un nom que, en certa mesura, representava una continuïtat dels treballs cartogràfics escomesos per Garriga i Roca més de mig segle abans. [Francesc Nadal]