L’empresa del plànol de Barcelona duta a terme per Garriga i Roca entre 1856 i 1862 va dotar la ciutat de Barcelona d’una cartografia moderna i científica que li mancava i que venia a complementar el plànol del Pla de Barcelona aixecat per l’enginyer Ildefons Cerdà l’any 1855. A partir de 1862 el municipi de Barcelona va disposar d’una cartografia al mateix nivell de la que posseïen des de feia un cert temps algunes de les principals ciutats d’Europa occidental, com París, Madrid o Gènova.

Els ”quarterons”, per la seva escala, l’acurat amidament del parcel•lari urbà i la informació urbanística continguda, constitueixen la representació planimètrica més detallada i precisa realitzada fins aleshores de la ciutat de Barcelona, així com un dels principals documents de la cartografia europea de mitjan segle XIX. És una representació comparable, en l’àmbit espanyol, a l’extraordinària sèrie de plànols d’illes de cases de Madrid traçats a escala 1:270, entre 1750 i 1751, arran de la ”Visita General” ordenada pel marquès de la Ensenada i que formen part de la Planimetria Genera1 de Madrid. De fet, l’escala adoptada per Garriga i Roca per traçar-los és tan gran que amb la seva realització la ciutat de

Barcelona va disposar, fins ben entrat el segle XX, d’una de les planimetries urbanes més detallades de l’Estat espanyol.

El precedent i model de referència més proper a la planimetria de Barcelona de Garriga i Roca és l’anomenat ”cadastre par ilots” de París, degut a Vasserot i Bellanger i realitzat entre 1809 i 1855 per ordre de l’Administració d’Hisenda d’aquesta ciutat. Aquest cadastre parcel•lari esta format per 240 fulls, traçats a escales diverses (1:200 i 1:500) i relligats en 24 volums. Els fulls es van començar a editar l’any 1827 i formen una publicació que va restar inacabada el 1836 i que es titula Atlas general des quarante-huit quartiers de la Ville de Paris.

El conjunt de documents cartogràfics que constitueixen l’obra del plànol de Barcelona de Garriga i Roca excedeix, tant pel seu nombre i varietat com nivell de detall, les exigències cartogràfiques establertes a les reials ordres de 25 de juliol de 1846 i 19 de desembre de 1859. De fet, respon a una sèrie d’exigències cartogràfiques pròpies de l’urbanisme barceloní de l’època, establertes, entre 1852 i 1853, per l’arquitecte Francesc Daniel Molina, la Comissió d’Obres de