Si la mirada es fa cap a la resta del planeta, també es pot veure que aquest percentatge és superior al de països de gran tradició forestal com el Canadà (35%) o els Estats Units (33%). Tot plegat, doncs, porta a pensar que, tan en termes de superfície com de riquesa biològica, Catalunya és un país de boscos, tot i que de vegades, sense saber-ho. [p. 22]

- - - - -

Epíleg: un futur de boscos. [p. 199]

Actualment, enmig d’un escenari de crisi ambiental civilitzatòria, donat el caràcter transversal a tota la cultura i l’abast geogràfic global, el retorn al coneixement del medi pot suposar un fenomen i una motivació essencials en el necessari procés que ha de guiar el canvi envers unes noves relacions entre éssers humans i natura, socialment i ambientalment més respectuoses i justes. [...]

És, doncs, en aquest camí conjunt que la societat té com un repte necessari cap al retorn al coneixement i al respecte envers la natura on sens dubte es desmitifica un altre tòpic col·loquial, segons el qual els arbres impedeixen veure el bosc.

I és que, contràriament a aquest enunciat sobre el rol dels arbres, cal prendre consciència que aquests són precisament elements clau a l’hora d’ajudar no només a veure el bosc, sinó a comprendre’l i estimar-lo, car han estat i són símbols que ens recorden el què som i allò de què formem part.