L‘elaboració dels catàlegs, encomanada a l’Observatori del Paisatge, ha consistit en la descripció de les unitats de paisatge, l’avaluació de necessitats i possibilitats, la definició de les preferències paisatgístiques de la societat i la fixació de criteris per formular les directrius de paisatge. La realització dels set catàlegs -un per cadascun dels set àmbits de planificació de la Generalitat- ha proporcionat 135 unitats de paisatge, és a dir un mapa dels paisatges de Catalunya. És fonamental ressaltar que aquesta tercera fase, de definició dels objectius de qualitat del paisatge, inclou diversos mecanismes de participació ciutadana, repassats amb detall per l’autor per demostrar la intensitat de l’actuació. Algú pot dir: no podia ser altrament, si hom volia ser conseqüent amb el Conveni Europeu, on el paisatge es concep com la fesomia d’un territori que abasta elements naturals i humans, ensems que les emocions que en desvetlla la contemplació. Això no obstant, cal no restar mèrits a l’actuació, perquè exigeix la capacitat i la gosadia necessàries per implementar-la i perquè esdevé una manera de regir la cosa pública, als antípodes de la política allunyada dels interessos de la ciutadania.

Al quart capítol, L’experiència polisensorial i emocional del paisatge, Nogué s’ocupa dels valors intangibles del paisatge i reivindica la vàlua dels sentits altres que la vista en l’aprehensió de nous paisatges i en l’evocació dels viscuts. D’aquí passa a analitzar els vincles entre els llocs i les emocions, i com a través d’aquestes hom pot accedir, també pel que fa al paisatge, al món dels intangibles (socials, històrics, estètics, simbòlics...). Aquesta anàlisi duu l’autor a reflexionar sobre la relació entre ètica i estètica en tractar del paisatge. Ho fa, al capítol cinquè, on conclou que la transformació dels paisatges ha de preservar la identitat dels llocs i el paisatge, en tant que patrimoni col·lectiu, ha de formar part de la planificació territorial, perquè “ordenar, gestionar i protegir adequadament el paisatge és rendible ... en termes econòmics i d’identitat i orgull locals.” (p.142-143)

L’assaig s’acaba amb unes conclusions que defensen la necessitat d’afermar una cultura territorial, fet inherent a una societat civil culta i un element important del procés de construcció nacional. [Enric Bertran]