El paisatge és, sens dubte, un tema d’actualitat. Entre diverses raons que ho expliquen, l’autor apunta que “el paisatge és i ha estat un element fonamental en els processos de creació i consolidació d’identitats territorials.” (p.13) “L’emergència de l’urbanisme salvatge, la manca de cultura territorial, l’aposta irresponsable pel sector immobiliari com un dels motors econòmics bàsics del país ... i, sobretot, la conversió cultural d’aquest país en un país de «nous-rics» ... qüestiona seriosament la identitat dels paisatges.” (p.14) “L’autèntica cultura territorial i la tan necessària sensibilitat pel paisatge només arribaran quan la societat civil es conscienciï que la seva qualitat de vida i el seu benestar individual i col·lectiu en depenen.” (p.14)

Aquestes frases manllevades de la introducció pretenen il·lustrar la profunda reflexió que Joan Nogué i Font fa al llarg d’aquesta obra, guardonada amb el Premi Joan Fuster d’assaig 2010, resultat de les seves tasques docents i de recerca, com a catedràtic de Geografia Humana de la

Universitat de Girona, i de la seva gestió al capdavant de l’Observatori del Paisatge de Catalunya. El llibre és fruit de la reflexió, però també de l’experiència de qui ha dedicat una de les més importants línies de recerca de la seva carrera universitària a l’anàlisi del paisatge, que data, si més no, de 1985, quan publicà Una lectura geogràfico-humanista del paisatge de la Garrotxa.

Al primer capítol, significativament titulat El retorn al territori, Nogué posa de relleu la importància del sentiment de lloc en un món globalitzat, un sentiment derivat de la convivència diària en un mateix territori, que es demostra fonamental per explicar la magnitud de les tensions i els conflictes que s’hi esdevenen. El lloc esdevé, així, un espai existencial, perquè “Els éssers humans creem llocs en l’espai, els vivim i els omplim de significació. Ens hi arrelem i ens en sentim part. Els llocs, a qualsevol escala, són essencials per a la nostra estabilitat emocional perquè ens vinculen a una lògica històrica i perquè faciliten la interacció entre el nostre jo i el món.” (p.31)