Quan s’esdevé una profunda i ràpida transformació del lloc on un viu sense participar-hi o un procés de desplaçament d’un indret a un altre, es generen conflictes d’ordre social i territorial en base a la minva d’identificació o d’arrelament a un territori. Joan Nogué en fa tres categories: les plataformes de defensa del territori, la majoria de les quals tenen per objecte preservar la identitat del paisatge; el conflicte dels límits territorials, sorgit de la necessitat de refer l’imaginari paisatgístic de les sòrdides perifèries urbanes fragmentades per un urbanisme caòtic o insensat; i el “conflicte de representació paisatgística,” terme encunyat per l’autor per a designar la creixent divergència entre les tradicionals imatges de referència dels nostres paisatges arquetípics i els paisatges reals que recorrem diàriament. Nogué és clar i contundent: “hem de ser capaços de generar nous paisatges amb els quals la societat pugui identificar-se, que puguin ser objecte de representació social.”(p.55)

Al capítol tercer, titulat El paisatge, el rostre del territori, l’autor fa una presentació de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya (2005), que s’inspira en el Conveni Europeu del Paisatge (2000). En aquestes dues figures jurídiques, la preservació del paisatge es considera necessària per al benestar individual i col·lectiu, raó per la qual esdevé un dret de la ciutadania. Aquesta llei estableix dos instruments fonamentals: els catàlegs del paisatge i les cartes de paisatge. Els primers hi són definits com «els elements de caràcter descriptiu i prospectiu que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, n’identifiquen els valors i l’estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que han de complir» (p.70); i tenen com a fites incloure el paisatge en la planificació territorial i contribuir a la sensibilització ciutadana. Les segones són “una eina de concertació d’estratègies entre agents públics i privats per tal d’acordar actuacions que s’adrecin al manteniment dels valors del paisatge en el seu àmbit territorial.” (p.73)