Pel que fa als boscos, és cosa sabuda que la historiografia econòmica assenyala el malbaratament que van patir les masses forestals espanyoles. L’increment de les superfícies conreades, l’increment de la demanda de fusta per les drassanes, especialment les militars, per al consum domèstic i per a les fargues, afegit a la pervivència de mètodes arcaics d’artigatge, van perjudicar molt els boscos espanyols. Enfrontats amb aquesta situació, la dèria per l’arboricultura i la silvicultura és una constant entre els il·lustrats nacionals, els quals exposaran les seves queixes davant del lamentable estat dels boscos de l’època i proposaran una política de protecció dels espais forestals i una explotació equilibrada dels seus recursos.

Cal destacar, en aquest apartat, les nombroses i diverses Ordenanzas de Montes aparegudes al llarg de tot el segle XVIII i que molt sovint contradeien la tendència creixent a les rompudes de terres a l’època, així com la política de repoblació iniciada aleshores i recolzada pels pensadors i publicistes coetanis, com Feijoo i Campomanes. Així mateix, i en aquesta línia, resulta essencial la difusió de tota classe d’obres dedicades a la cura i manteniment dels arbres, entre els quals

cal destacar les de l’inspector general de la marina francesa Henry Louis Duhamel de Monceau. Les societats d’Amigos del País, encara a les beceroles, es van destacar per la seva eficaç intervenció en el desenvolupament d’aquesta política.

De tot plegat, i a tall de conclusió, es pot parlar --tal com ho fa l’autor-- de la nova imatge de la natura existent a les acaballes del segle XVIII, en la que s’insisteix en el marc natural vist com a paisatge i per això mateix convertit en una font de gaudi i emocions, és a dir, en una categoria estètica. Segons Urteaga, les obres de G. Bowles i Antoni J. Cavanilles són especialment significatives en aquesta nova imatge.

De conjunt, aquest llibre de Luis Urteaga, clos amb una llarga i minuciosa bibliografia, i acompanyat amb una rica i bella sèrie de gravats i fotografies pròpia de la col·lecció editorial a la qual pertany, constitueix una aportació fonamental per al coneixement de les idees sobre la natura i, també, per al desenvolupament dels plantejaments geogràfics a Espanya. [Joaquín Bosque; ressenya publicada a Estudios Geográficos, 191 (1988), p. 308-312; versió catalana de P. Alegre (2010)]