La segona part analitza a fons el pensament territorial desenvolupat durant la restauració pels diversos grups polítics —recolzats pels grups intel·lectuals respectius— en el poder o a l’oposició. La dèria per lluitar contra la “natural tendència” dels municipis cap a l’autonomia i la federació porta el model conservador —estudiat al capítol 4: “Territori i pensament conservador català”— a insistir sobre el caràcter unitari de l’estat; aquesta idea d’unitat es converteix en instrument de lluita en la faceta territorial contra les perspectives de la lliure federació, des de l’àmbit municipal fins a l’àmbit universal, proposada pels grups internacionalistes i llibertaris i que són tractades de manera adient al capítol 10 (“Municipi, natura i ciutat a la societat llibertària futura, 1871-1905”). Francesc Nadal ha estudiat els fonaments teòrics de cadascuna de les polítiques territorials als capítols 5 (“Natura, història i ètnia en la comarcalització de Catalunya, 1883-1900”) i 9 (“Estat, territori i projectes de reforma local, 1877-1899”), en tractar —encertadament— de relacionar les disposicions i les reformes de l’administració territorial amb les idees dels grups intel·lectuals divulgadores dels corrents de pensament del moment. Així, els capítols intermedis són dedicats a escorcollar les idees que sobre el territori i la seva organització tenien els krausistes (capítol 6); els regionalistes i els regeneracionistes (capítol 7) i els geògrafs i els naturalistes (capítol 8).

Al llarg de tot el llibre es destaquen dues línies de força: l’una, pel que fa a les estratègies territorials, analitza els projectes en la seva formulació teòrica; mitjançant l’altra, es ressegueix la seva evolució en el discurs polític i s’avalua l’aplicació pràctica i la seva orientació final, la qual, a vegades, s’oposa a la filosofia amb la qual va ser empesa. Paral·lelament, l’autor exposa les idees territorials presents en els corrents de pensament i que van provocar aleshores —i encara avui, en alguns casos— debats prou encesos. Les qüestions relatives a la relació entre el regionalisme, el tradicionalisme i el naturalisme, o bé els criteris de comarcalització, autonomia municipal i federalisme, són temes tractats amb rigor científic a més a més d’estar encastats de manera adient amb el fet territorial i les polítiques organitzatives de l’administració. Tant per la perspectiva geogràfica que Francesc Nadal ofereix de les polítiques territorials de l’administració com pel redescobriment que ens atansa de les implicacions territorials de les teories de diversos científics i intel·lectuals, aquest llibre contribueix de manera destacada a la reflexió sobre el poder i sobre el pensament geogràfic. [Teresa Vicente; ressenya publicada a Estudios Geográficos, 191 (1988), p. 312-314; versió catalana de P. Alegre (2010)]