La publicació de l’obra de Francesc Nadal per l’Instituto de Estudios de la Administración Local de Madrid, significa el reconeixement del relleu de la reflexió geogràfica sobre el territori per part de les institucions estatals encarregades específicament de la política territorial. Cal remarcar doncs, pel significat que té per a l’àmbit universitari en el qual va sorgir i es va materialitzar aquesta recerca, que un treball acadèmic ha quedat així incorporat en un fòrum més dilatat per mitjà de la seva publicació —amb la qual cosa s’escapoleix del tradicional repòs bibliotecari de les tesis doctorals a Espanya— per una editorial que ben sovint ha obert les seves portes pluridisciplinars a la geografia.

Com el mateix autor informa a la introducció, Burgueses, burócratas y territorio s’emmarca en una reflexió més àmplia sobre les relacions entre el poder, l’estat i l’organització territorial, dintre de la perspectiva no tant de la geografia política com dels estudis sobre el poder i sobre el pensament geogràfic. El llibre es correspon amb la part teòrica principal de la tesi doctoral que sota la direcció d’Horacio Capel va ser presentada a Barcelona el 1984 i de la qual va aparèixer un avanç prou interessant a la revista Geocrítica, l’any següent, amb el títol suggerent de “Burgueses contra el municipalismo. La configuración de la Gran Barcelona y las

anexiones de municipios (1874-1904)”. És una línia de recerca que persisteix des de la tesi de llicenciatura, com es pot comprovar pel títol de la publicació a què va donar lloc: “Poder municipal y espacio urbano en la configuración territorial del Estado liberal español (1812-1975) (Geocrítica, 1982).

En la publicació present, Francesc Nadal analitza els transfons teòric i conceptual de les diverses estratègies territorials desenvolupades a Espanya d’ençà l’aplicació de la divisió provincial de 1833 fins a 1898, quan els regionalistes més conservadors es giren vers el nacionalisme. Malgrat que el període d’estudi abasti gairebé tot el segle XIX, la recerca se centra de manera prioritària en els darrers trenta anys de segle. En efecte, el llibre ofereix dos blocs ben diferenciats en les quals s’estructura. La primera part té un caràcter introductori dels elements fonamentals del projecte liberal d’administració territorial, tant en el vessant teòric (capítol 1) com en les dificultats ensopegades per a posar-lo en pràctica (capítol 2); en el capítol següent es fa notar que de la racionalització i centralització progressista inicial, com a via per a la participació de l’individu en política, es passa a una desviació creixent cap a l’ús del centralisme com a instrument de consolidació del poder dominant dels grups conservadors.