Aquest treball suposa una valuosa aportació a la geografia valenciana, la qual comptarà, per primer cop, amb una obra detallada sobre la totalitat de la província d’Alacant a un nivell científic i d’enfocament modern prou alt. La seva elaboració, iniciada l’any 1971, no va ser enllestida fins el 1974 i per causes materials i burocràtiques diverses no va poder arribar a la impremta fins el 1976. La demora s’entén en fer memòria que la diversitat d’autors, malgrat tenir en comuna la seva formació a la Universitat de València, van residir en localitats molt escampades durant el temps que va durar l’elaboració del volum dirigit pels professors Antonio López Gómez i Vicenç M. Rosselló Verger.

De la lectura i consulta del llibre es desprèn com n’és de difícil la tasca de sincronitzar els capítols i idees abastades a cadascun, per tal d’arribar a una visió de conjunt. És un fet que el professor Rosselló expressa meridianament al pròleg: “Aunar las posibilidades, aficiones y especialidades de diecinueve autores no fue cuestión sencilla y el que suscribe no puede menos de asumir la mayor parte de la responsabilidad, para mal y para bien, de los resultados”.

La Geografía de la Provincia de Alicante és estructurada en tres parts molt ben definides que s’allargassen en 614 pàgines. La major part del treball correspon a la Geografia General, la qual ocupa les dues primeres parts. A la Geografia Física se li esmercen sis capítols. Els tres primers són dedicats, respectivament, a l’anàlisi geomorfològic del litoral, de les planes i dels samontans, i de les muntanyes amb les seves valls. La importància d’aquests capítols rau en l’estudi detallat d’una sèrie d’aspectes en els quals, normalment, obres d’aquesta envergadura no solen profunditzar gaire. Així, l’examen del modelat litoral i la problemàtica de les costes de subsidència i d’emersió, amb totes les implicacions que arrossega sobre la morfologia quaternària, han estat tractades amb detall primmirat, tal com ha estat fet en la descripció, prou àmplia, de les conques interiors amb modelats semiàrids sense oblidar la seva edafogènesi. Capítols com els del clima, la vegetació i la hidrografia, són bona mostra de la tasca cartogràfica i analítica efectuada. Concretament, s’inclou un mapa de vegetació en el qual apareixen representades les tipologies de poblament vegetals de la província a base de tintes corocromàtiques.