Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Vicenç M. Rosselló i Verger: El litoral valencià. I. El medi físic, i Íbid. II. Aspectes econòmics. València: L’Estel, 1969 (Sèrie Taronja), 171 i 133 p.   Ressenya d’E. L. Burriel (1970) : 
pàg.    1  ·  2  ·  3 
 

El País Valencià és deficitari en peix, malgrat els seus 400 quilòmetres de costa i una tradició pesquera mil·lenària. En general, no es tracta pas d’un litoral bolcat cap al mar. Rere la presentació de les arts pesqueres, del contingent d’embarcacions i mà d’obra, de la fauna marina i de la producció, estudia amb detall les diverses platges i ports de pesca.

El litoral valencià ha estat poc afavorit per infraestructures portuàries. Només la moderna enginyeria ha permès establir ports aptes, artificials, a partir dels segles XVIII i XIX. Gairebé tots responen a un esquema comú: un moll allargassat, oblic a la costa i perpendicular als vents dominants i a la deriva, i un contradic més curt que tanca la dàrsena. Els ports són analitzats amb gran deteniment, tant per la seva evolució com per l’estructura actual. Sembla que la concentració s’imposa i sobren ports.

El turisme valencià gairebé no havia estat tractat, i Rosselló dóna un esquema breu, però molt vàlid, dels problemes principals que arrossega. Així, posem per cas, l’absència d’inversions locals, el domini de l’empresari foraster, l’escàs desenvolupament en relació amb les possibilitats, el predomini dels

 

apartaments sobre els hotels, la desconnexió i la discontinuïtat de les zones d’atracció, l’especulació del sòl, la introducció d’una mentalitat capitalista eminentment materialista... També es fixa en l’estiueig tradicional, d’ascendència burgesa en la seva major part. Tot el capítol està, a més a més, matisat per pregones observacions relatives als interessos socioeconòmics en joc. Tanca capítol amb l’anàlisi de cadascun dels nuclis turístics fonamentals.

El capítol darrer és dedicat a la xarxa de comunicacions, de la qual s’assenyala el domini absolut de la carretera, la profunda desconnexió del sistema de vies fèrries i l’elevat índex de motorització.

En resum, ens trobem davant d’un treball de geografia regional excel·lent que ha d’interessar no només als estudiosos dels temes valencians, sinó també a totes aquelles persones que desitgin tenir un coneixement modern, profund i clar de la geografia espanyola. [Eugenio L. Burriel; ressenya publicada a Estudios Geográficos, 120 (1970), p. 502-505; versió catalana de Pau Alegre (2010)]

 

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
30 de desembre de 2010
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat