La fase moderna del desenvolupament de la població s’enceta amb un fet de gran transcendència: és cap a 1848 quan la carretera de Barcelona a Vic travessa la vila. L’expansió urbana s’efectuarà a partir d’ara al llarg d’aquesta ruta. Ben aviat la creuaran altres mitjans de comunicacions: el 1854, el ferrocarril de Barcelona a França, per Girona; el 1875, la via fèrria estesa des de la capital catalana fins a Sant Joan de les Abadesses, per Vic. Amb això s’inicia la industrialització de la vila amb la consegüent atracció d’immigrants. D’antuvi procedeixen de les zones muntanyoses veïnes i dels pobles perifèrics. Més endavant, del sud-est peninsular (Almeria i Múrcia). La població creix extraordinàriament: dels 3.000 habitants mal comptats que tenia el 1845, es passa a 14.263 cent anys més tard. Les indústries predominants són les de filats i teixits de cotó i la construcció de maquinària tèxtil. Granollers aplega actualment uns 2.500 telers i uns 8.000 fusos. El nombre d’obrers ocupats, dones en la seva gran majoria, són 3.010. La metal·lúrgica absorbeix 630 obrers. L’agricultura ha romàs estancada a partir de la industrialització. Només hi ha uns 370 pagesos. Tot amb tot, el mercat, que se celebra el dijous, manté la importància tradicional. Llobet li dedica unes planes prou interessants [33-38].

En un apèndix s’estudien breument diversos fets històrics i arqueològics: Granollers romà, les murades, l’església parroquial, etcètera. Porta l’afegit d’un plànol fora de text, al qual es representen les diverses fases de desenvolupament urbà, a partir del nucli emmurallat del segle XIV, i les rutes antigues i actuals. [Joan Vilà-Valentí; ressenya publicada a Estudios Geográficos, 50 (1953), p. 113-114; versió catalana de Pau Alegre (2010)]