cap a finals de la centúria, per bé que aquest metge va endevinar ja l’interès de les mesures per al progrés de la física pura. D’altra banda, el mateix Cleghorn va publicar el primer catàleg zoològic a la topografia mèdica de Menorca que contenia les dades meteorològiques al·ludides. Tampoc es desviava dels preceptes hipocràtics: només esmenta espècies consumides pels menorquins de l’època.

Altre centre d’atenció geogràfic és el capítol vuitè, “Agronomia i tècniques agrícoles al segle XVIII”, redactat per Isabel Moll Blanes. “Fins al darrer terç del segle XVIII, la pràctica de l’agricultura avançada, la dinamització del sector agrari i la pretensió de considerar aquests processos com a part del desenvolupament científic que s’anaven expandint al llarg de la centúria, varen constituir les referències del progrés de l’economia”. [269] Com és sabut, l’autèntica revolució, la desarticulació del règim institucional senyorial i la seva substitució per l’administració de tall liberal va quedar pendent. Les referències al món europeu, i especialment al cas francès, ajuden a mesurar i valorar el significat dels escrits agronòmics que es varen produir a les Illes. Les aportacions illenques es repassen en base als textos publicats al Semanario Econòmico de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País des de 1747 fins a 1819, la majoria de 1776 fins a 1807, les quals malden per a

empènyer transformacions locals sota la influència de xarxes intel·lectuals europees. Els “ancoratges intel·lectuals” dels escrits agronòmics illencs són, generalment, ben avinguts amb les novetats forasteres.

Els continguts del capítol dedicat a la cartografia i els cartògrafs a les Balears al segle XVIII [p. 307-362] cauen de ple en el domini científic de la geografia i donen continuïtat als capítols sobre els avenços de la cartografia publicats en els volums primer i segon de la Història de la Ciència a les Illes Balears. En aquesta ocasió, el professor Tomàs Vidal ha estat l’encarregat de donar-ne notícia cabal. El centre d’atenció de la seva aportació rau en la documentació de la construcció del mapa “sencer” de l’illa de Menorca, perquè “hi ha una gran quantitat i varietat d’exemplars cartogràfics impresos referents a la Menorca del segle XVIII, però allò més important i transcendent, és que una gran part es basen en aixecaments d’alta qualitat.” [308] La cartografia de Menorca del segle XVIII va assolir una transcendència que va més enllà de l’interès local, com sigui que l’illa és un àmbit geogràfic ideal per al seguiment dels progressos cartogràfics: “Menorca té un lloc a la història de la cartografia, si més no per la producció que estimulà en una etapa de grans avanços tècnics que quedaren ben reflectits en alguns aixecaments sense parió. Poc paper tingueren els menorquins en l’afer...” [308]