fil per randa en els tres volums que he pogut consultar fins a data d’avui, dóna a la Història de la Ciència a les Illes Balears aquell to d’alta cultura imprescindible en una obra que es projecta des de la riquesa d’aportacions locals cap al coneixement universal en llibertat.

L’índex general del volum primer, dedicat íntegrament a l’edat mitjana, repassa, per començar, les bases de l’activitat científica de l’època. D’una banda, la confrontació de les visions cristiana i islàmica de la ciència com a referent històric general indefugible, i, d’altra banda, en un pla més pràctic, la producció científica a Mallorca a través dels llibres d’època que ens han arribat. Com calia esperar, la relació de Ramon Llull amb la ciència mereix un capítol específic prou dilatat. Com també ho és l’esmerçat a detallar, molt prolixament, les tècniques agràries andalusines i les transformacions posteriors a la conquesta catalana de les illes Balears, un capítol que serà agraït per qualsevol persona interessada en la geografia, i no només la de les Illes Balears. Els dos capítols següents s’ocupen de disciplines força menystingudes en la història de la ciència vuitcentista i noucentista: l’alquímia, contemplada ara com a precedent vàlid de la química, i les matemàtiques, revisades amb l’abast intel·lectual necessari

per anar més enllà de les elucubracions cabalístiques en les quals paraven tot sovint. L’empremta baleàrica medieval de les ciències de la salut és revisada en dos capítols, “La medicina i els metges” i “L’apotecaria medieval a Mallorca, d’espiciers a apotecaris”, belles mostres d’una temàtica de recerca que ha gaudit, de sempre, una dedicació molt gran dins l’àmbit de la història de la ciència. Un breu capítol sobre la tecnologia artesanal a les illes Balears a l’edat mitjana, preludia el final del volum.

El darrer capítol, el més extens [261-311], va dedicat a una pretesa glòria medieval mallorquina que el professor Vicenç M. Rosselló relativitza a cor què vols: "Sense cofoismes ni apriorismes, maldaré en aquestes pàgines per entendre allò que seria la cartografia mallorquina. Ja veurem si el prisma nacional és justificable o no. Què hi feren els catalans de Mallorca i els altres en el ram de la cartografia portolana? Consumir cartes, sens dubte; conservar-les, molt menys" [261]. Perquè "sense la idea que les cartes de navegar pogueren nàixer de la recomposició de cartes parcials i de reports de mariners, no em queda més remei que tractar a desempallegar-me del dilema pervers 'itàlics contra mallorquins'. Maldaré per agrupar arguments dels uns i dels altres" [272].