De primer antuvi, l’edició d’una Història de la Ciència a les Illes Balears pot sorprendre per la gosadia i l’ambició que suposa una empresa d’aquesta mena aplicada a una societat i àmbit tan singulars. Però ens podem refiar de l’empenta, la perícia i la tenacitat dels promotors. La solidesa dels fonaments sobre els quals es basteix l’obra són a prova de vel·leïtats passatgeres: “Només és digna una societat que sap agrair i reconèixer els esforços que els que ens han precedit han fet per a millorar el coneixement que tenim del tros de terra en el qual ens ha tocat viure, per entendre el medi ambient i per posar-lo al servei de l’home. Dóna llibertat i capacitat crítica. Només és lliure qui sap d’on vénen les idees en les que creu. Només pot ser crític i rigorós qui sap l’origen dels seus sabers. Estimula les vocacions.” [15]

Damunt d’aquella base programàtica, el Grup d’Història de la Ciència de les Illes Balears es proposa “establir una imatge ben acurada del passat de la Ciència i la Tècnica a les Balears per a desterrar tòpics, imaginaris socials erronis i falses aparences d’inferioritat cultural i intel·lectual respecte de l’entorn, i posar, des de l’anàlisi del passat, els objectes històrics, les idees i les pràctiques culturals en relació amb el seu origen i desenvolupament.” [16] Una construcció ardida que precisa de bons menestrals.

Entre el fonament i el coronament de l’edifici presentats suara, els col·laboradors de cada un dels set volums previstos per a cobrir el lapse temporal que va de l’edat mitjana a l’actualitat, troben la guia adequada per a encaixar les aportacions particulars en l’obra general en un altre paràgraf de la introducció del Grup d’Història de la Ciència de les Illes Balears que també val la pena transcriure en la seva integritat: “Per a nosaltres, la Història de la Ciència i de la Tècnica abasta, a més de la història del pensament científic, la vida dels científics i el coneixement dels seus pensaments; la història de l’educació científica i tècnica; les seves manifestacions corporatives, associatives, col·legials i institucionals; les innovacions epistemològiques, però també les industrials;la gestió dels canals comunicatius en ciència, les xarxes relacionals i, per últim, el seu pes polític, social, econòmic i cultural.” [16]

És un programa ben avingut amb les millors innovacions metodològiques de la història de la ciència desenvolupades a la segona meitat del segle vint, amb la dèria de superar l’aridesa de les llistes descontextualitzades de troballes, invents i descobriments que farcien els treballs precedents de to més rabiosament positivista. El manteniment d’aquesta aproximació a la història de la ciència, seguida