desenvolupament de les polítiques urbanes. Segur que a qualsevol ciutadà li sonarà aquesta tonada, per la que s’ha aconseguit o almenys perseguit una idea que també s’ha llegit i sentit enormement: col·locar o assenyalar ben fort la ciutat, l’espai, en el mapa, per produir-ne més consum. Amb aquestes polítiques i altres complementàries, l’espai urbà s’ha anat convertint, diu Muñoz, en un espai “temàtic” relacionat amb el passat de la ciutat i els estils de vida del passat: “Los lugares tradicionales de la ciudad (...) van siendo transformados progresivamente según un modelo de intervención muy similar” (p. 59).

El tercer capítol del llibre es dedica a aprofundir en aquest nou concepte de la urbanalització, que queda definit segons tres processos (p. 67):

• Especialització econòmica i funcional (anul·lant la complexitat prèvia que precisament caracteritzava la ciutat).
• Segregació morfològica de l’espai urbà.
• Tematizació del paisatge de la ciutat.

També detalla aquest capítol a continuació els requeriments que suporten la ciutat urbanal:

• La seva imatge.
• La seguretat urbana.
• El consum de l’espai urbà a temps parcial.
• L’ús de l’espai públic en termes de “platges d’oci”.

Tota aquesta primera part del llibre, doncs, partint d’una amplia documentació, repassa i historia l’evolució recent del món urbà, escollint unes poques característiques que podrien resumir i modelitzar les situacions que es donen a tot arreu.

Quasi tota la segona part del llibre es preocupa de trobar en la pràctica aquestes idees prèvies en els processos urbans que han tingut lloc en quatre ciutats, que exemplifiquen, cada una d’elles, diverses de les idees bàsiques exposades. De Londres es detalla molt les transformacions dels Docklands i South Bank en “barri cultural”. Nomena Berlín la ciutat europea de moda en aquest moments, com la ciutat-logo. Passa l’Atlàntic per detallar les transformacions de Buenos Aires i, finalment, dedica un bon espai a la ciutat / marca per antonomàsia, Barcelona, sense oblidar una altra Barcelona, l’“adossada” de molts dels seus voltants.

Un capítol cinquè dedicat als “Banalscapes, los paisajes de la urbanización” dóna peu finalment a l’epíleg del llibre, en el qual Francesc Muñoz situa bé la seva intenció en el títol: “Contra la urbanalización”. Torna a exposar els processos i aprofundeix una mica en les dificultats sorgides de les tendències analitzades, com el cost insostenible de procurar serveis a les urbanitzacions disperses. I suggereix camins per combatre la urbanalització. La idea de què fer -com la d’afegir la complexitat perduda en les àrees banalitzades- està molt clara. El problema potser és com fer-ho. Fóra bo un nou llibre de Francesc Muñoz que parli de tots aquests projectes que comencen a fer-se pel món (n’esbossa només un parell) per obrir els ulls i les intencions. Segur que tindria un gran èxit. [J. M. Garcia Ferrer]